Grafia classica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Linha 2 :
 
== Tèrmes ==
La nocion de ''grafia classica'' se distinguís d'autras "grafias" concurrentas que tanben servisson a notar l'occitan, coma la ''[[grafia mistralenca]]'', la ''[[grafia de l'Escòla dau Pò]]'' e la ''[[grafia bonaudiana]]''. Las autras grafias reprenon sovent las règlas graficas del francés, mentre que la grafia classica es autonòma e autoctòna.
La '''grafia''' classica englòba un ensems de practicas d'escritura que son relativament convergentas dins lo temps.
* A l'escala longa de l'istòria, la grafia classica englòba:
** la grafia tradicionala e autoctòna de l'occitan, dempuèi los primìers escriches de la lenga (vèrs l'an Mila) e abans la codificacion de 1935,
** la forma codificada, o '''ortografia''', apareguda dempuèi [[1935]] amb la ''Gramatica occitana'' de [[Loís Alibèrt]].
* Dempuèi 1935, la grafia classica englòba:
** la forma codificada, o '''ortografia''', fixada per Alibèrt en [[1935]], puèi gerida per l'Institut d'Estudis Occitans (de [[1945]] enlà) e enfin pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (dempuèi [[1996]]-[[1997]]). Aquela '''ortografia classica''' es una partida de la '''[[nòrma classica]]''' (la nòrma se compausa de l'''ortografia'' e la ''nòrma orala'').
** divèrsas formas non codificadas o '''cacografias''' que pòdon venir siá de las errors involontàrias dels usatgièrs, siá de certanas practicas en rompedura volontària amb l'ortografia.
 
La '''grafia''' classica englòba un ensems de practicas d'escritura que son relativament convergentas dins lo temps. I cal distinguir:
La nocion de ''grafia classica'' (dicha tanben ''grafia alibertina'', depuèi la codificacion d'Alibèrt en 1935) se distinguís de la ''[[grafia mistralenca]]'' que repren sovent las règlas graficas del francés.
** laLa grafia istorica, tradicionala e autoctòna de l'occitan, dempuèi los primìers escriches de la lenga (vèrs l'an Mila) e abans la codificacion de 1935,
** laLa forma codificada, o '''ortografia''', fixadaapareguda perdempuèi Alibèrt[[1935]] enamb la ''Gramatica occitana'' de [[1935Loís Alibèrt]], puèi gerida per l'[[Institut d'Estudis Occitans]] (de [[1945]] enlà) e enfin pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (dempuèi [[1996]]-[[1997]]). Aquela '''ortografia classica''' es una partida de la '''[[nòrma classica]]''' (la nòrma se compausa de l'''ortografia'' e la ''nòrma orala'').
* Divèrsas formas non codificadas o '''cacografias''', distintas l'ortografia. Las cacografias pòdon venir siá de las errors involontàrias dels usatgièrs (''terrenh*'' en luòc de ''terren''), siá de certanas practicas en rompedura volontària amb l'ortografia (''càntan*'' o ''cànton*'' en luòc de ''cantan''), siá de formas ortograficas abandonadas (''realizar'', passat a ''realisar*'' puèi tornar-mai a ''realizar'', ''consí*'' simplificat en ''cossí'').
 
Per designar la '''grafia classica''', s'es prepausat d'autres sinonims, que son mens exactes ça que la:
* ''Grafia alibertina'' se referís a l'òbra de codificacion d'Alibèrt, mas la grafia classica existissiá longtemps abans Alibèrt.
* ''Grafia occitana'' implica que la grafia classica seriá mai "occitana" que d'autras grafias de l'occitan, pasmens las autras grafias tanben servisson per notar l'occitan e doncas son tanben, en absolut, de "grafias occitanas".
* ''Grafia normalizada'' es un tèrme plan inadeqüat, ja que la grafia classica coneis de formas non normalizadas (non codificadas) a costat de la forma normalizada (l'ortografia).
 
== A l'origina, la grafia de l'edat mejana ==