Cort de Justícia Europèa : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
La '''Cort de justícia de las Comunitats Europèas''' ('''CJCE''') es una de las cinc institucions de l'Uninon Europèa, amb la [[Comission Europèa]], lo [[Conselh de l'Union Europèa]], lo [[Parlament Europèu]] e la [[Cort dels comptes EuropèuEuropèa]].
 
Jos lo nom de Cort de justícia de las Comunitats Europèas, aquela institucion regropa tres jurisdiccions :
Linha 14 :
== Istoric ==
 
La CJCE es instituida pel [[Tractat de París de 1951|Tractat de París]] creant la [[CECA]] en [[1952]]. Es conservada en lo [[Tractat de Roma de 1957|Tratat de Roma]] en creant la [[Comunautat Economica Europèa|CEE]] (Euratom) e la [[Comunautat Europèa de l'Energia Atomica|CEEA]] (Euratom). La CJCE aviá a l'origina un rotle marginal. Los Estats membres l'aviá creada per se protegir de las usurpacions eventualas de la Nauta Autoritat qu'èra una institucion supranacionala (veire [[CECA]]). Los Estats Membres prevesián tanben qu'aquela regularan los conflictes que podrián arribar entre eles. Mai que mai, los jutges nacionals podián demandar a la Cort una interpretacion en los afars ont la seuna decision fasiá intervenir lo drech comunitari (recors prejudicial). Lo recors prejudicial èra a la debuta un mecanisme marginal. Mas jogarà un rotle fòrça important en lo desvolopament de la CJCE a comptar dels ans 60.
 
A la debuta dels ans 60, la CJCE pren en efièch doas arèsts audaciós que cambiaràn prigondament la seuna posicion : en l'[[arèst van Gend en Loos]] (lo 5 de febrièr de 1963) la Cort afirma que drech comunitari consernís totes los individùs, e non solament los Estats, pòdon far valer los sus dreches devant los tribunals nacionals (aplicabilitat dirècta) ; en l'[[arèst Còsta contra ENEL]] (lo 15 de julhet de 1964) : afirma la primeiretat del drech comunitari suls dreches de los Estats membres.