Pèire Lagarda : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Patric SANS (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Patric SANS (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
'''Pèire Lagarda''' (nascut a [[Castèlnau Durban]], [[Arièja]] en 1920, mòrt a [[Tolosa]] en febrièr de 1992) foguèt un òme d'accion, un òme de ràdio e un escrivan occitan.<br/> ===Biografia==<br/> Regent puèi professor agregat d'espanhòl e ''inspector de la joinessa'', ne comencèt lo siu interés per çò tot qu'occitan a l'escòla mairala de [[Fois]], entre 1937 e 1940, influenciat alara, segon çò ne diguèt e escriguèt lo quite el, ''pel Felibritge e los "patesejaires" del ròdol''.<br/> ==Naissença de l'occitanisme modèrne==<br/> En 1941, recep una letra d'un tal [[Robèrt Lafont]], del tot al tot desconegut alara, e estudiant a [[Montpelhièr]].Es tot bèl just a se recampar dequ'unes joves interessats per l'occitanisme mas pas gaire per la ''Revolucion nacionala'' o tota mena de reivindicacion nacionalista, qu'es la trapèla que i vòlon pas cap caire, tombar.Ne seguís alavetz una correspondéncia sostenguda entre eles dos amai, un chic mai tard, [[Fèlis Marcèl Castanh]] e [[Elena Cabanas]](Gracia, mai tard) mas tot parièr lo catalan [[Gumersind Gomilà]], de [[Perpinhan]].<br/> Entre 1941 e 1945, es el expediat en Alemanha coma ''trabalhaire per l'Inspeccion academica'' que d'aquel temps, Lafont e Castanh entran al maquís.<br/> En 1944-45, es la creacion de l'[[IEO]], Institut d'Estudis Occitans .En agost de 1945, se ne ten la primièra amassada generala.Pel primièr còp, se ne van tornar trobar a Tolosa los amics desseparats pel conflicte.<br/>
Dins lo comitat administratiu de l'IEO d'alara, lai entran, cotria amb los ''ancians'', [[Ismaèl Girard]] (gavidaire de [[Òc (revista)]], [[Max Roqueta]], [[Renat Nelli]], [[Leon Còrdas]], [[Carles Camprós]] e [[Joan Lesafre]].Ne seguiràn lèu [[Pèire Bèc]] e, plan mai tard (per encausa de ''problèmas de genaracion'', dixit lo quite el) [[Xavièr Ravièr]], los ''fraires Roqueta'', [[Ives Roqueta]] e [[Joan Larzac]], [[Felip Gardy]] e c.a. etc.<br/>Ne foguèt el, que tot èra alavetz per engimbar e crear, al començament, ''secretari general de la seccion pedagogica'', e responsable dels primièrs estagis, e del ''Butletin''.<br/>Puèi, en 1960, ven secretari general de l'IEO (n'èssent Robèrt Lafont president que puèi li succedirà Pèire Bèc).Ne contunharà el la siá activitat amai las siás activitats e lo siu ròtle tras que màger dins l'IEO (''vici-president administratiu'', ''vici-president pedagogic'' etc.) <br/>Foguèt tanben president de la seccion departamentala de [[Nauta Garona]], fins a que ne demissionèt a la debuta de las annadas 80, per encausa de, çò ne diguèt el e escriguèt, ''las fotraladas de [[Maria Clara Viguièr]]... e tròp sovent de [[Claudi Sicre]] que cercava son camin de Damasc.''<br/><br/> ==Creacion del [[CAOC]]==<br/>En 1978, a l'iniciativa del catalan [[Batista i Roca]] e cotria amb Robèrt Lafont e Ives Roqueta, se tròba el mesclat a la creacion del Comitat d'Afrairament occitano-catalan/Cercle d'Agermanament occitano-català (CAOC).<br/>Ne foguèt lo siu president, dins un primièr temps, [[Pèire Vilar]] e el lo siu secretari general.Ne demorèt (amb en Lafont president) fins al moment que decidiguèron, e per d'unas rasons de ''concepcions tròp diferentas entre nosaus e [[Enric Garriga i Trullols]]'', lo siu secretari general.Çò n'ajustèt lo quite en Lagarda que ''i deviá aver de nòstra culpa, mas pas solament perque, [[Gilabèrt Narioo]], d'Ortès, que prenguèt la presidéncia, l'abandonèt lèu e me telefonèt un jorn: M'auriás poscut dire que la relacion amb Garriga i Trullols èra talament malaisida!"''<br/>Lo siu ròtle màger dins l' ''afrairament / agermanament'' entre occitans e catalans ne foguèt pas cap la sola aportacion de Pèire Lagrada a l'òbra de renaissença desalienada e desalienairitz del sègle XX<br/><br/>==Autras activitats occitanas e occitanistas==<br/><br/>D'efièch, assegurèt el, de 1947 a 1977, las emissions culturalas de l'IEO a [[Radio Tolosa]] mas tanben una ''emission setmanièra'' (es totjorn el que parla), ''[[Barrejadissas]]'' sus las ondas de [[Radio Occitania]] a Tolosa, tre la sià creaciion, en 1981, aprèp l'eleccion coma [[President de la Republica francesa]] de [[François Mitterrand]] que dubrissiá de dralhas nòvas e d'esperanças a l'audiovisual occitan.<br/>Collaborèt a mantuna revista d'importància, que delmest elas, ''Òc'' (''del temps de Girard''... e mai tard, per d'articles subre Catalonha o Espanha...).Tanben collaborèt a las revistas e publicacions occitanas , que n'espelissián fòrça en aquela pontannada que, d'una vegada mai, n'èra tot per tornar inventar, [[Occitània Nòva]], lo [[Revelh d'Òc]], [[Viure]], [[Amiras]], [[Occitània (revista)]] e lo periodic [[L'Occitan]] que lai tenguèt pendent d'annadas una cronica de television.Foguèt tanben lo creator de [[Reviure]], la revista del CAOC, entre 1978 e 1988.<br/>==L'òbra literària==<br/><br/>L'òbra siá literària que publicada ne foguèt de qualitat mas, segon çò n'escriguèt lo quite el: ''ai plan mai d'escrits dins los tiradors que publicats...'' lo 20 de febrièr de 1992, dins una letra manuscrita... (veire '' çaijós...'')<br/><br/>==Òbras publicadas==<br/<><br/> * ''De la langue au pays'' , en collaboracion amb [[Andrieva Paula Lafont]], edicions [[Privat]], Tolosa, 1951 (en francés)<br/> * ''Espèra del Jorn.Poèmas'' , [[IEO edicions]], colleccion [[Messatges]], [[Avinhon]], 1953<br/> * ''Jòc òrre'' , revirada del roman catalan ''Joc brut'' de Manuel de Pedrolo, IEO ed., colleccion [[A tots]], [[Nimes]], 1975<br/> * ''Clefs pour la régionalisation'' , amb [[Alan Alcofe]] e Robèrt Lafont, ed. [[Seghers]], [[París]], 1977 (en francés)<br/> * ''Pour l'Occitanie'' , id ed. Privat, Tolosa, 1979 (id)<br/> * ''Histoire et mémoire de Toulouse'' , [[Joana Lafita edicions]], [[Marselha]], 1981 (id)<br/> * ''Ils ont subi des chemins de traverse'' , testimoniatge... ed; l'Amitié par le livre, [[Besançon]], 1989 (id)<br/> * ''Lo mòrt de Sant Joan'' , roman policièr... IEO ed., coll. A tots (crimis), Tolosa, 1992 <br/> * ''Lo pè-ranquet del solelh'', racontes... IEO, [[Ostal del libre edicions]], [[Orlhac]], 1994... '''<br/>. . .'''<br/> E... <br/> ''"Dins los tiradors: una traduccion d'un roman catalan de [[Mercè Rodoreda]] ("Cristina i altres contes"); una traduccion de [[Montserrat Roig]] ("El cant de la joventut")... una traduccion d'un libre castelhan pels mainatges, de Rafaël Conte: "El alacrán y la luna"'' (L'escorpion e la luna)...<br/> (dixit en Pèire Lagarda, veire çaijós ) e li apond: ''Ara me som estacat a un exercici de tèxtes pro corts d'autors catalans del nòrd e del sud... veirem plan!"''<br/><br/> Totas las citacions d'en Pèire Lagarda son trachas d'una ''Letra manuscrita datada del 20 de febrièr de 1992'' que lai, a pauques jorns del siu decès, balha un fum d'entresenhas, informacions e vejaires autobiografics. '''Fons privat personal''' Patric Sans, Plaséncia de Toish<br/><br/> ''' ... e causa autra... etc.'''