Pèire Lagarda : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
'''Pèire Lagarda''' (nascut a [[Castèlnau Durban]], [[Arièja]] en 1920, mòrt a [[Tolosa]] en febrièr de 1992) foguèt un òme d'accion, un òme de ràdio e un escrivan occitan.<br/> ===Biografia==<br/> Regent puèi professor agregat d'espanhòl e ''inspector de la joinessa'', ne comencèt lo siu interés per çò tot qu'occitan a l'escòla mairala de [[Fois]], entre 1937 e 1940, influenciat alara, segon çò ne diguèt e escriguèt lo quite el, ''pel Felibritge e los "patesejaires" del ròdol''.<br/> ==Naissença de l'occitanisme modèrne==<br/> En 1941, recep una letra d'un tal [[Robèrt Lafont]], del tot al tot desconegut alara, e estudiant a [[Montpelhièr]].Es tot bèl just a se recampar dequ'unes joves interessats per l'occitanisme mas pas gaire per la ''Revolucion nacionala'' o tota mena de reivindicacion nacionalista, qu'es la trapèla que i vòlon pas cap caire, tombar.Ne seguís alavetz una correspondéncia sostenguda entre eles dos amai, un chic mai tard, [[Fèlis Marcèl Castanh]] e [[Elena Cabanas]](Gracia, mai tard) mas tot parièr lo catalan [[Gumersind Gomilà]], de [[Perpinhan]].<br/> Entre 1941 e 1945, es el expediat en Alemanha coma ''trabalhaire per l'Inspeccion academica'' que d'aquel temps, Lafont e Castanh entran al maquís.<br/> En 1944-45, es la creacion de l'[[IEO]], Institut d'Estudis Occitans .En agost de 1945, se ne ten la primièra amassada generala.Pel primièr còp, se ne van tornar trobar a Tolosa los amics desseparats pel conflicte.<br/>
Dins lo comitat administratiu de l'IEO d'alara, lai entran, cotria amb los ''ancians'', [[Ismaèl Girard]] (gavidaire de [[Òc (revista)]], [[Max Roqueta]], [[Renat Nelli]], [[Leon Còrdas]], [[Carles Camprós]] e [[Joan Lesafre]].Ne seguiràn lèu [[Pèire Bèc]] e, plan mai tard (per encausa de ''problèmas de genaracion'', dixit lo quite el) [[Xavièr Ravièr]], los ''fraires Roqueta'', [[Ives Roqueta]] e [[Joan Larzac]], [[Felip Gardy]] e c.a. etc.<br/>Ne foguèt el, que tot èra alavetz per engimbar e crear, al començament, ''secretari general de la seccion pedagogica'', e responsable dels primièrs estagis, e del ''Butletin''.<br/>Puèi, en 1960, ven secretari general de l'IEO (n'èssent Robèrt Lafont president que puèi li succedirà Pèire Bèc).Ne contunharà el la siá activitat amai las siás activitats e lo siu ròtle tras que màger dins l'IEO (''vici-president administratiu'', ''vici-president pedagogic'' etc.) <br/>Foguèt tanben president de la seccion departamentala de [[Nauta Garona]], fins a que ne demissionèt a la debuta de las annadas 80, per encausa de, çò ne diguèt el e escriguèt, ''las fotraladas de [[Maria Clara Viguièr]]... e tròp sovent de [[Claudi Sicre]] que cercava son camin de Damasc.''<br/
|