Terçon : Diferéncia entre versions

2 octets suprimits ,  fa 12 anys
pas cap de resumit de modificacion
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
[[Imatge:Terçons d'Aran.png|thumb|Es tres terçons d'origina dera Vath d'Aran damb es limits municipaus actuaus]]
Un '''terçon''' ei ua division geografica pròpia ara [[Val d'Aran]]. ComComa division administrativaadministratiua, estèc en plaça dera [[Querimònia]], en [[1313]], dinc araenquiara abolicion de ladera [[Querimònia]] en [[1834]] damb era nòvanaua division provinciau. Se mantenguèc tradicionaument comcoma element identitari e estocestèc restaurat en [[1990]] comcoma circonscripcion electorau peth [[Conselh Generau d'Aran]].
 
Iniciaument èren tres demarcacions, d'aquí eth nom de terçons : [[Garòs (Terçon)|Garòs]], [[Vielha (Terçon)|Vielha]] e [[Bossòst (Terçon)|Bossòst]]. Es tres terçons correspondiencorresponien as tres zones geografiques dera vath : Naut Aran, Mijaran e Baish Aran. AuAth [[sègle XVI]] cada terçon se subdivisècsubdiuisèc en dos sesterçons, mesmès cadun serà tanben nomenat terçons :
*De Garòs : [[Arties]] (uei [[Arties e Garòs (Terçon)|Arties e Garòs]]) e [[Pujòlo]].
*De Vielha : [[Marcatosa]] e Viella o [[Castièro]].
[[Imatge:Terçons d'Aran.svg|thumb|Es sièis sesterçons, aperats terçons, dera Vath d'Aran damb es limits municipaus actuaus]]
 
Era Querimonia, autrejada per [[Jaume eth Just]] en 1313, establivaestablie eth [[Conselh Generau d'Aran]] comcoma organe de governgovèrn pròpri format per representants de cada terçon. Es [[Decrets de Nova Planta]] non van pas suprimir es fòrs dera Vath d'Aran, qui perdèc totun tota autonomia. Damb era division provinciau de 1833, eth territòri s'integrèc ena [[província de Lhèida]], damb era supression deth Conselh Generau e eth remplaçamanet des terçons pes [[municipi]]s.
 
Es terçons se mantienèn entre es abitants dera vath comcoma referent identitari damb valor simbolica. En [[1977]], arrond dera caiguda deth regim [[Francisco Franco|franquista]], ua associacion popular damb eth nom d'[[Es Terçons]] se crèec entà dehéner es interés des aranesi en er [[Estatut d'Autonomia de Catalunya]].
 
Era Lei 16/1990 sus eth regim especiau dera Vath d'Aran restabliguèc era estructura administratiua tradicionau, qui se superposaua a eraara estructura municipau. Damb un totau de 13, cada terçon a un nombre de conselhèrs segondsegon eth nombre d'abitants.
 
{| border="0" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"
Utilizaire anonim