Secessionisme lingüistic : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
RibotBOT (discussion | contribucions)
Nil Blau (discussion | contribucions)
Linha 20 :
*Lo secessionisme lingüistic [[auvernhat]] es sostengut dempuei leis ans 1970 per [[Piare Bonaud]] qu'a fondat la [[nòrma bonaudiana]], lo [[Cercle Tèrra d'Auvèrnhe]] e la revista ''[[Bisa Nèira]]''. L'impacte dins la populacion es negligible. Lo mitan culturau auvernhat es dividit entre la vision unitària de l'occitan (partisans de la [[grafia classica]]) e lo secessionisme (partisans de la [[grafia bonaudiana]]).
*Lo secessionisme lingüistic [[provençau]] es aparegut dins leis ans 1970 amb Loís Baile e es reactivat dempuei leis ans 1990 per Felip Blanchet e per de grops coma l'[[Union Provençala]] o lo [[Collectiu Provença]]. Aqueu secessionisme revendica la [[grafia mistralenca]] (mai es pas representatiu de l'ensems deis usatgiers de la [[grafia mistralenca]], que son tradicionalament partisans de l'unitat de l'occitan). L'impacte dins la populacion es feble. Lo mitan culturau provençau es dividit entre la vision unitària de la lenga (amb de partisans tant de [[grafia mistralenca]] coma de la [[grafia classica]]) e lo secessionisme (amb solament de partisans de la [[grafia mistralenca]]). Lo Conseu Regionau de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]] votèt una resolucion lo 5 de decembre de [[2003]] qu'aprovava lo principi de l'unitat de l'"occitan o lenga d'òc" e dau fach que lo provençau n'es una part.
*Lo secessionisme lingüistic [[gascon]], sostengut dempuei leis ans 1990 per Joan Lafita, qu'a creat dins leis ans 2000 un "[[Institut Bearnés e Gascon]]". L'impacte dins la populacion es negligible. Lo mitan culturau gascon aderís quasi unanimament a la vision unitària de la lenga. Lo secessionisme de Joan Lafita prepausa dos sistèmas grafics originaus, una version fòra nòrma de la [[grafia classica]] e una version fòra nòrma de la [[grafia mistralenca|grafia febusiana-mistralenca]]. En [[Aran]], lo gascon es definit fòrça oficialament coma una varietat de l'occitan. L'estatut d'Aran de [[1990]] presenta lo [[gascon]] [[aranés]] coma [http://www6.gencat.net/llengcat/aran/a_marclegal.htm "Er aranés, varietat dera lengua occitana e pròpia d’Aran"]. Tanben l'estatut d'autonomia de [[Catalonha (region)|Catalonha]] reformat en [[2006]] o confirma amb aquela formula: [http://www6.gencat.net/llengcat/aran/a_marclegal.htm "Era lengua occitana, denominada aranés en Aran"].
 
===En catalan===