Renat Nelli : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
→Ligams extèrnes : siti -> site |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 :
'''Renat Nelli''' (en [[francés]] ''René Nelli''),
Del temps del [[Regim de Vichèi]] participèt a la Resisténcia e en 1945 foguèt un dels fondaires de l'[[Institut d'Estudis Occitans]].
Renat Nelli aimava dire qu'èra descendent d'una familha d'escultors florentins installats dins [[Aude]] al [[sègle XVI]]. En fach, son grand paire, Isidore Nelli, escultor e arquitècte vengut de la region de [[Carrare]], aviá participat a la construccion del Palais de Justícia de Carcassona, puèi fa bastir en 1889 l'ostal al 24 de la carrièra del Palais. Lo paire de
Dins los ans [[1928]]-[[1930]], e fins a [[1950]], Renat Nelli foguèt fòrça ligat amb lo poèta [[Joë Bousquet]] e prenguèt a sos costats una part activa a l'elaboracion del surrealisme mediterranèu. Aquel movement se desvolopèt alara, un pauc en marge del [[surrealisme]] parisenc, a Marselha dins Los Cahiers du Sud, e a Carcassona a l'entorn de la revista Chantiers. Participèt en particular a la redaccion del numèro especial dels "Cahiers du Sud", consacrat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), ont se pòdon trobar las tres direccions essencialas de son òbra: l'edicion e la traduccion dels poètas occitans medievals, de poèmas personals —pròches de [[Paul Valéry]]— e una tasca critica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Sos recuèlhs poetics son faches d'una escritura densa teissuda dins una tematica sensuala, recuperan la tradicion mistica e eroticopoetica dels catars e dels trobadors. Mai tard s'avodèt a la pròsa e al teatre.
Dirigiguèt la revista d'etnologia meridionala ''Folklore'' e joguèt un ròtle important a prepaus de la coneissença de la cultura occitana
Consacrèt d'obratges nombroses al catarisme. Tanben fondèt lo [[Centre nacional d'estudis catars]] vengut pus tard [[Centre d'estudis catars]] que uèi pòrta son nom.
Coma [[Fernand Niel]], e mai d'un autre, faguèt sos primièrs pas dins l'estudi del catarisme en frequentant [[Déodat Roché]].
|