Renat Nelli : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Mertyl (discussion | contribucions)
→‎Ligams extèrnes : siti -> site
Cap resum de modificació
Linha 1 :
'''Renat Nelli''' (en [[francés]] ''René Nelli''), doctores enun letras,universitari ensenhante a l'Universitatòme de Tolosa,letres poètaoccitan, ensagista, ermetista, Renat Nelli essubretot conegut sustot per sos trabalhs sus la cultura occitana e sul catarisme. Nasquèt a [[Carcassona]] lo [[20 de febrièr]] de [[1906]] ; mòriguèt l'[[11 de març]] de [[1982]]. Foguèt un dels escrivans [[occitan]]s mai importants del [[sègle XX]], especialista de l'[[Edat Mejana]] occitana, de sa metafisica, de sa poetica e de l’amor cortés ([[Fin amor]]).
 
Del temps del [[Regim de Vichèi]] participèt a la Resisténcia e en 1945 foguèt un dels fondaires de l'[[Institut d'Estudis Occitans]].
 
Renat Nelli aimava dire qu'èra descendent d'una familha d'escultors florentins installats dins [[Aude]] al [[sègle XVI]]. En fach, son grand paire, Isidore Nelli, escultor e arquitècte vengut de la region de [[Carrare]], aviá participat a la construccion del Palais de Justícia de Carcassona, puèi fa bastir en 1889 l'ostal al 24 de la carrièra del Palais. Lo paire de RenéatRenat Nelli, Leon, arquitècte tanben, erudit, possedissiá una colleccion de manuscriches e una bibliotèca importanta, venduda al Conselh general d'Aude en [[1926]].
 
Dins los ans [[1928]]-[[1930]], e fins a [[1950]], Renat Nelli foguèt fòrça ligat amb lo poèta [[Joë Bousquet]] e prenguèt a sos costats una part activa a l'elaboracion del surrealisme mediterranèu. Aquel movement se desvolopèt alara, un pauc en marge del [[surrealisme]] parisenc, a Marselha dins Los Cahiers du Sud, e a Carcassona a l'entorn de la revista Chantiers. Participèt en particular a la redaccion del numèro especial dels "Cahiers du Sud", consacrat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), ont se pòdon trobar las tres direccions essencialas de son òbra: l'edicion e la traduccion dels poètas occitans medievals, de poèmas personals —pròches de [[Paul Valéry]]— e una tasca critica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Sos recuèlhs poetics son faches d'una escritura densa teissuda dins una tematica sensuala, recuperan la tradicion mistica e eroticopoetica dels catars e dels trobadors. Mai tard s'avodèt a la pròsa e al teatre.
 
Dirigiguèt la revista d'etnologia meridionala ''Folklore'' e joguèt un ròtle important a prepaus de la coneissença de la cultura occitana, notadament: enpresident cofondentde ambla Jean Cassou en 1945, a Tolosa, l'[[InstitutSocietat d'Estudis Occitans]], transformacion de la [[Societat1943]] d'estudisa occitanssa dissolucion en [[1946]], aobrèt l'eissidatanben dea la fondacion, amb Joan Casso en 1945, a Tolosa, de l'[[SegondaInstitut Guèrrad'Estudis mondialaOccitans]].
Consacrèt d'obratges nombroses al catarisme. Tanben fondèt lo [[Centre nacional d'estudis catars]] vengut pus tard [[Centre d'estudis catars]] que uèi pòrta son nom.
Coma [[Fernand Niel]], e mai d'un autre, faguèt sos primièrs pas dins l'estudi del catarisme en frequentant [[Déodat Roché]].