Joan de Cantalausa : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 14 :
Loís Combas dit “Joan de Cantalausa” nasquèt lo 30 de mai de 1925 a Bedarius dins Erau. Quand a 4 ans, sos parents tornan a Montfranc dins Avairon, país d’origina de la familha mairala, que i van far valer una pichota bòria de tres ectaras. Aviá 13 ans quand son paire moriguèt. Après lo Certificat, deven pensionari al Pichon Seminari de Belmont. Pendent las vacanças, ajudarà la seuna maire e son fraire Emili als trabalhs de la bòria. A jamai oblidat sa joventut, lo trimatge de païsan, las tristas annadas de la guèrra, las condicions de vida modèstas, los sacrificis realisats : tot aquò a fargat sa personalitat per la vida.
En octobre de 1943, dintra al Grand Seminari de Rodés. Puèi, es lo servici militar en Alemanha. A son retorn, serà en 1947, secretari de la Comuna a Montfranc. Retorn al Grand Seminari en 1949. Serà ordenat prèire lo 29 de Junh de 1951 en la Catedrala de Rodés. Nomenat mèstre d’internat al Pichon Seminari de Sant Pèire a Rodés, sa set d’aprendre, d’anar al davant dels autres, lo quitarà pas pus : sejorns en Anglatèrra, licéncia en letras classicas e licéncia d’anglés obtengudas a Tolosa, sejorn al licèu anglés de Chichester en qualitat de professor de francés. Nomenat curat de la parròquia francesa de Nòva Iòrc, rencontra de personalitats del mond politic, artistic e de la societat civila : lo Rus Gromyko, lo Francés Couve de Murville, l’Alemand Von Hildebrand, los Americans Dorothy Day, Martin Luther King, la Francesa Edith Piaf. Escotètz-lo : “Un matin de setmana, a la sacrestia, me cargavi la casubla per dire la messa. Qualqu’un tustèt a la pòrta. Una femnòta ennegresida dintrèt, acompanhada per cinc o sièis domaisèlas pimparèlas e mirgalhadas “Soi Edith Piaf, me diguèt l’ennegresida. M’agradariá que diguèssetz la messa per mon grand amor Marcèl Cerdan”. Prometèri de dire la messa demandada… Ela demorèt una mesada a Nòva Iòrc, una mesada triomfala. E tornèt mai d’un còp a la messa.” Retorn a Rodés ; alara se seguisson los encastres de gropes d’escolans, los camps, los viatges en Itàlia, en Espanha, puèi en 1964 tornar als Estats Units, al Colorado. Altre país que lo marcarà per totjorn, en 1968, al moment d’un viatge d’estudis : Índia.
Tornat a Rodés, ensenha alara l’anglés dins un collègi e assumís tanben la foncion de susvelhant. Es a la debuta de las annadas 1970 que va se revelar la granda aventura de sa vida, son enrabiadura per l’Occitan. A 45 ans, se ronça a tot perdut dins l’estudi e l’aparada d’aquesta lenga ambe un vam remarcable. Professor d’Occitan dins los licèus de Rodés, redigís de manuals pedagogics en Occitan, puèi un Diccionari illustrat. Seguiràn nombrosas reviradas, demest las qualas, Los evangèlis (la Bona Novèla) a partir del tèxt grèc original, lo Libre de la Jungla, lo Cantic dels cantics, Las Letras de mon molin, Lo Vièlh òme e la Mar, Reprim de Giono, de Mirgas e d’Òmes de Steinbeck ; en mai de bendas dessenhadas d’Asterix per ne citar que las mai remarcablas. Cercaire infatigable, li caldrà sièis annadas de trabalhs per capitar en 1989 un libre monumental entitolat ''Als raiçes de la lenga nòstra'', un estudi de las lengas parladas entre 480 e 1080 de l’èra aquesta. En 2003 publica l’obratge considerat per fòrçes coma son obratge màger, lo diccionari General Occitan subre loqual aviá trabalhat 30 ans : 1022 paginas - 100 000 dintradas - 200 000 definicions, de sinonims, un trentenat de documents. En 2005, publica Tèxtes per l’an 3000 e al delà. En 2006, son darrièr obratge ''Lenga viva'' siá 12 000 frasas ambe illustracions e activitats pedagogicas. En 2007, doas reedicions (per Cultura d’Òc - Gèli Combes - 71 camin Sant Alòi - 81990 CUNAC) de Un còp èra e Vida privada d’unes animals son estadas enriquidas d’un DVD amb la vòtz de Cantalausa. Vaquí una biografia resumida d’aqueste linguïsta fòra de concors que nos a quitat lo 22 de setembre de 2006. Qualques testimoniatges d’òmes que l’an conegut o qu’an trabalhat amb el : - Clamenç PECH - Dins son libre de jovença Sus los camins
| |||