Vriulon barròc : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 14 :
* Un [[manjo (laüteria)|manjo]] generau perpendicular a la [[caisha d'armonia]] e qui non marca pas l'angle d'inclinason de la tòca, puish qu'ei la tòca era medisha (dita compensada) la qui marca l'angle que forma dab l' eish orizontau manjo - caicha d'armonia.<br>
* A còps l'emplec d'ua mei grana varietat de husta (sustot per la tòca, lo [[boton (laüteria)|boton]] e las [[cavilha]]s) e ua ondradura mei rica.<br>
[[Imatge:PalacioReal Stradivarius1.jpg|100px|left|thumb|Stradivarius[[Los Palatins|Estradivari Palatin]] modernizat ([[Madrid]], palatz reiau)]]
De segur, durant los tres sègles de fabricacion deus instruments qui son aperats barròcs uei lo dia, cada laütièr, cada escòla o cada ciutat qu'a, a còp, desenvolopat las soas nòrmas pròpias e aquestas caracteristicas que coneishen ua pièla de variantas. En mei d'aquò, com los instruments ancians be hon tostemps recercats per'mor de la qualitat deu lor son, mantuns deus géncers que hon mutilats entà ne har vriulons modèrnes: aquò qu'ei, per exemple, lo cas de la grana majoritat deus vriulons [[stradivarius]] jogats peus màgers musicians de uei lo dia.