Canejan (Val d'Aran) : Diferéncia entre versions

== Geografia==
Municipi dera Val d'Aran, plaçat ena val de Toran, dempús der arribatge dreit dera Garona enquias nautors der estanh e des rasi de Liat.
Era part septentrionau deth tèrme, damb es elevacions des tucs de se Pans, d'Ère Pica e de Crabera, ei termierèra damb Comenge. Es terrens non conreats son aucupadi per prats e bòsqui. Ath delà des prats, que i son preponderants, òm i cotiva forment, segal, uerdi, milhòc, truhes, legums e bèri arbes fruters. Era ramaderia n'ei era principau hònt de riquesa (bestial bovin).
 
Era part septentrionau deth tèrme, damb es elevacions des tucs de se Pans, d'Èreera Pica e de Crabera, ei termierèra damb Comenge. Es terrens non conreats son aucupadi per prats e bòsqui. Ath delà des prats, que i son preponderants, òm i cotiva forment, segal, uerdi, milhòc, truhes, legums e bèri arbes fruters. Era ramaderia n'ei era principau hònt de riquesa (bestial bovin).
I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb, coma era Harga de Güerri. I a dues centraus electriques. Era de Pònt det Rei profite es aigües der arriu de Toran e dera Garona ath limit damb França. Era de Toran profite es der arriu omonim.
 
I a jadiments de blenda e de zinc, e tanben de hèr e plomb, coma era Harga de Güerri. I a dues centraus electriques. Era de Pònt detdeth Rei profite es aigües der arriu de Toran e dera Garona ath limit damb França. Era de Toran profite es der arriu omonim.
Era vila ei plaçada, elevada e escartada, sus era confluéncia der arriu de Toran e era Garona. Era glèisa parroquiau de Sant Joan d'Agost ei òbra dera s XIX. S'i conserven cases d'interès, coma era de Saurat (tor quarrada dera s XVI) e era de Benosa, damb ua capèla romanica. Eth folklore ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.
 
Era vila ei plaçada, elevada e escartada, sus era confluéncia der arriu de Toran e era Garona. Era glèisa parroquiau de Sant Joan d'Agost ei òbra dera s XIX. S'i conserven cases d'interès, coma era de Saurat (tor quarrada dera s XVI) e era de Benosa, damb ua capèla romanica. Eth folklore ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.
 
Eth folklore ei encara, plan que diminuent, d'ua grana riquessa e varietat. Laguens eth tèrme i a es vilatges de Bordius, Campespin, era Cassenhau, eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, era Mòla e Pujolà-ne-lèg, e eth pòble e santuari de Sant Joan de Toran.
 
==Vilatges e masatges==
36 615

cambiaments