Maridatge : Diferéncia entre versions

2 879 octets suprimits ,  fa 13 anys
pas cap de resumit de modificacion
Cap resum de modificació
<!--Article redigit en lengadocian-->
Lo '''matrimòni''' es un ligam entre doas personas amb una reconeissença sociala, culturala o juridica, dins la tòca deper porgir un marc d'emparament mutual o d'emparament de la descendéncia. Pòt èsser motivat per d'interèsses personals, economics, [[sentiment]]als, d'emparament de la familha o coma mejan d'obténer mantun avantatge social. Lo matrimòni pòt èsser civil o religiós. Los dreches, devers e *requisitscondicions requeridas delpel matrimòni son desparièrs, segon l'ordenança juridica.
 
== Caracteristicas generalas ==
Lo matrimòni entre un òme e una femna es lo mai corrent. Las societats que permeton la poligàmia coma varietat acceptada de matrimòni son estatisticament pus frequentas que las que permeton sonque la monogàmia; ça que la, la monogàmia es tanben la practica mai comuna dins las primièras. Lo matrimòni es considerat un concèpte important pr'amor que contribuís a definir l'estructura de la societat, en crear un ligam entre personas pas pròchas en linha de sang. Una de sas foncions largament reconegudas es la reproduccion e socializacion dels filhs. Dins las societats d'influéncia occidentala se distinguís generalament entre matrimòni civil e religiós: lo primièr es una institucion culturala derivada dels precèptes d'una [[religion]], e lo segond una forma juridica qu'implica una reconeissença e un ensems de devers e de dreches definits legalament e culturalament.
 
== Fondaments juridics ==
A partir del [[sègle XX]], las societats d'influéncia occidentala e liberala obsèrvan lo principi d'egalitat.
 
La dualitat es lo fondament de la convivéncia e de la procreacion dins lo matrimòni. Lo contengut dels dreches e dels devers del matrimòni vària en foncion de l'ordenança juridica de cada país, mas totes impausan generalament l'obligacion de viure amassa e de se gardar de fidelitat, de s'ajudar mutualament, de contribuir al manten de las cargas parentalas e d'exercir conjuntament la potestat domestica e la potestat parentala subre los filhs.
 
Lo matrimòni entre personas del meteis sèxe es estat admés als [[País Bas]], en [[Belgica]], [[Espanha]], [[Canadà]], [[Sud-Africa]] e [[Massachusetts]].
 
== Efèctes del matrimòni ==
Lo matrimòni produtz unes efèctes juridics entre lo marit e la molhèr e davant tresenas personas, que lors fondaments son las obligacions conjugalas e lo regim economic del matrimòni.
 
== Origina del tèrme ==
Lo mot matrimòni"coma nom de l'institucion sociala e juridica deriva de la practica e del [[Drech]] roman. Son origina etimologica es l'expression ''matri-monium'' (lo drech qu'aquerís la femna per tal de poder legalament èsser de maire). La concepcion romana se basa sus l'idèa que la possibilitat que la natura dòna a la femna exigís l'assubjectiment a un marit en substitucion de son paire e que sos filhs ajan un paire legitim, que n'èsser sosmetuts fins a lor capacitat legala plena: es la figura del ''pater familias'' roman.
 
== Los aniversaris segon la cultura populara occidentala ==
La cultura occidentala celèbra los aniversaris del matrimòni e los liga amb un element material. Los mai comuns son los seguents: 1er aniversari: papièr o coton; 5en: fusta; 10en: estanh; 12en: seda; 15en: cristal; 22en: bronze; 25en: plata; 30en: pèrla; 50en: òr; 60en: diamant; 70en: platin.
 
{{Paleta Familha}}
33 234

cambiaments