Reialme visigòt : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 34 :
En [[486]] los francs de [[Clodovèu]] (filh de [[Khilderic I]] e de la reina turíngia Bisina) desrabèron a [[Siagri]] los sieus domenis en Gàllia septentrionala (al nòrd de [[Léger]]). [[Siagri]] se refugièt a Tolosa, mas Alaric II lo liurèt als francs, e foguèt executat. Amb aquò visigòts e francs venguèron vesins. L'òbra de consolidacion del domeni en Ispània foguèt facha jos lo règne d'Alaric II. Mas benlèu foguèt mai problematica que çò que se podiá pensar. Ocupat amb aquesta tasca, Alaric II considerèt imprudent de s'afrontar als francs per defendre Siagri.
 
Per defendre las zonas conquistadas a l'occident de la Tarraconesa e de la Cartaginesa, pròchas las posicions dels sueus, se desplacèron de colonizaires visigòts de Gàllia, e se creèt los nombroses poblaments de la region, que las necròpolis excavadas an fach conéisser. La Cronica Cesaraugustà situa una granda emigracion de gòts dins lo darrièr decenni del sègle, e lo fach es plenament confirmat per les excavacions realizadas dins tot l'airal situat entre Pamplona (al nòrd-èst), la font del [[Tage]] (al sud-èst), Carpio de Tage a l'oèst de [[Toledo]] (al sud-oèst), e la [[Terra de Campos]] (al nòrd-oèst). Precisament la comarca de la tèrra de Campos, al oèst de [[Pisuerga]], recep son nom de ''Campi Gothorum'' (Camps dels Gòts). La quasi totalitat de l'emigracion s'establiguèt de l'autre costat d'Ebre. Aquestes poblamments aurián sorgit doncs entre [[490]] e [[500]], assegurant tota la zona fàcia al [[reialme dels sueus]], mentre que las fòrças visigotas dirigián la seuna activitat cap a la Lusitània e la Bètica.
 
En [[489]] [[Zenó (emperaire)|Zenó de Bizanci]], per desviar los [[ostrogòts]] que amenaçavan l'Empèri Oriental, cediguèt al sieu rei [[Teodoric lo Grand]], l'Empèri d'Occident, aital coma lo títol juridic d'Emperaire, renonciant de fach a la ficcion d'èsser l'unic Emperaire.