Arriu de la Plata : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Pagina novèla : L''''arriu de la Plata''' qu'ei l'estuari format per la juntada deus arrius Paranà e Uruguai e qui desboca suber l'ocean Atlantic. Qu'ei tant large que, v…
(Pas cap de diferéncia)

Version del 1 març de 2009 a 20.33

L'arriu de la Plata qu'ei l'estuari format per la juntada deus arrius Paranà e Uruguai e qui desboca suber l'ocean Atlantic. Qu'ei tant large que, vist de Buenos Aires o de Colonia, que semblaré estar ua mar. Lo son nom que vien de la credença deus conquistadors qu'aqueste fluvi e miaré de cap a l'argent (plata en castelhan). Que dè donc lo son nom a Argentina.


Portau d'Argentina

Drapèu argentin.
Localizacion d'Argentina dens lo monde.

La Republica Argentina qu'ei un país atlantic deu Còn Sud d'America deu Sud qui partatja ua termièra dab Uruguai, Brasil, Paraguai, Bolívia e Chile. La soa capitala qu'ei la Ciutat Autonòma de Buenos Aires qui acessa (amassa dab las aglomeracions qui l'entornejan e qui forman lo Gran Buenos Aires) de cap a un terç de la populacion deu país.

Anciana colonia espanhòla vaduda Vicereiautat de l'Arriu de la Plata, que conquestè la soa independéncia de facto lo 25 de mai de 1810 a maugrat qui non la declarè pas oficiaument abans lo 9 de julhet de 1816.

Lutz sus...

Jòc de pato
Lo pato qu'ei un espòrt equestre argentin. Que's pòt simplificar en disent qu'ei au basquetbòl çò que lo polo qu'ei au hòquei sus pelosa ; aquò que vòu díser que lo pretzhèit deus cavaèrs qu'ei de gahar un balon provesit de cinglas de cuer, de'u se guardar (en bèth respectar la règla deu jòc qui vòu que lo balon e deu poder estar panat per un jogador de l'equipa adversa) e de l'arronçar dens un anèth apitat au cap deu camp adverse.

Musica

Portals connèxes

Buenos Aires

Obelisc suber l'avienguda 9 de Julio

Buenos Aires qu'ei la capitala d'Argentina. La soa populacion b'èra de 2 776 138 abitants en 2001 e la soa superficia de 203 km².

Que ho fondada ua pumèra vegada en 1536 per Pedro de Mendoza e un dusau còp peu bascoJuan de Garay en 1583. Estremada de la resta deu mòn abans de vàder capitala de la Vicereiautat de l'Arriu de la Plata, que creishè pauc abans l'arrivada massiva d'emigrant a partir de la segonda meitat deu sègle XIX. A la medisha epòca que vadó Capitala Federau e que ho desseparada de la Província de Buenos Aires. Desempuish 1996, los portènhes (qu'ei a díser los abitants de Buenos Aires) que poden elegir directament lo govern de la ciutat qui ei adara oficiaument designada com Ciutat Autonòma de Buenos Aires.