Renat Nelli : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cedric31 (discussion | contribucions)
Apondon categorias
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 3 :
Del temps del [[Regim de Vichèi]] participèt a la Resisténcia e en 1945 foguèt un dels fondaires de l'[[Institut d'Estudis Occitans]].
 
Renat Nelli aimava dire qu'èra descendent d'una familha d'esculptorsescultors florentins installats dins [[Aude]] al [[sègle XVI]]. En fach, son grand paire, Isidore Nelli, esculptorescultor e arquitècte vengut de la region de [[Carrare]], aviá participat a la construccion del Palais de Justícia de Carcassona, puèi fa bastir en 1889 l'ostal al 24 de la carrièra del Palais. Lo paire de Renéat Nelli, Leon, arquitècte tanben, erudit, possedissiá una colleccion de manuscriches e una bibliotèca importanta, venduda al Conselh general d'Aude en [[1926]].
Dins los ans [[1928]]-[[1930]], e fins a [[1950]], Renat Nelli foguèt fòrça ligat amb lo poèta [[Joë Bousquet]] e prenguèt a sos costats una part activa a l'elaboracion del surrealisme mediterranèu. Aquel movement se desvolopèt alara, un pauc en marge del [[surrealisme]] parisenc, a Marselha dins Los Cahiers du Sud, e a Carcassona a l'entorn de la revista Chantiers. Participèt en particular a la redaccion del numèro especial dels "Cahiers du Sud", consacrat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), ont se pòdon trobar las tres direccions essencialas de son òbra: l'edicion e la traduccion dels poètas occitans medievals, de poèmas personals —pròches de [[Paul Valéry]]— e una tasca critica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Sos recuèlhs poetics son faches d'una escritura densa teissuda dins una tematica sensuala, recuperan la tradicion mistica e eroticopoetica dels catars e dels trobadors. Mai tard s'avodèt a la pròsa e al teatre.
 
Dirigiguèt la revista d'etnologia meridionala ''Folklore'' e joguèt un ròtle important a prepaus de la coneissença de la cultura occitana, notadament en cofondent amb Jean Cassou en 1945, a Tolosa, l' [[Institut d'estudisEstudis occitansOccitans]], transformacion de la [[Societat d'estudis occitans]] a l'eissida de la [[Segonda Guèrra mondiala]].
Consacrèt d'obratges nombroses al catarisme. Tanben fondèt lo [[Centre nacional d'estudis catars]] vengut pus tard [[Centre d'estudis catars]] que uèi pòrta son nom.
Coma [[Fernand Niel]], e mai d'un autre, faguèt sos primièrs pas dansdins l'estudi del catarisme en frequentant [[Déodat Roché]].
Son ostal situat dins lo quartièr del Palais a [[Carcassona]], legat al Conselh general d'[[Aude]] per sa veusa Suzanne Ramon, defuntada lo [[24 d'agost]] de [[2007]], deu venir lo musèu Renat Nelli, musèu del [[catarisme]], per presentar l'ensemble de son òbra.