Joana III de Navarra : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Broishet (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en gascon-->
[[Image:Jeanne d'Albret.JPG|250px|right|thumb|JoannaJoana de Labrit]]
[[Image:Armoiries Navarre-Albret.png|left|150px|thumb|Armas de Joana de Labrit]]'''Joana de Labrit''', o '''Joana III de Navarra''', en francés '''Jeanne d'Albret''' ([[Saint-Germain-en-Laye]], lo [[7 de genièr|7 de gener]] de [[1528]] - [[París]], lo [[9 de junh]] de [[1572]]) que ho reina (la paraula ''regina'' qu'ei sovent emplegada en bearnés per qualificar lo son títou de sobeirana, mei que mei a la soa epòca) de [[Reiaume de Navarra|Navarra]], comdessacomtessa de [[Lista dels comtes de Fois|Foish]] e vescomdessavescomtessa de [[Lista deus vescomtes de Bearn|Bearn]]. Qu'èra la hilha de [[Margarida de Navarra]] e d'[[Enric II de Navarra|Enric de Labrit]] e la mair deu [[Enric de Borbon|Noste Enric]]. Convertida au protestantisme, qu'ensagè de l'impausar a [[Bearn]] en tot entrar en conflicte dab França.
 
Joana de Labrit qu'esposè, en purmèras nòças lo [[13 de julhet]] de [[1541]] [[Guillaume de Clève]] ([[1516]] - [[1592]]). Aqueth maridatge que horeho anullat en [[1546]] mercés au coratge e la determinacion (exepcionau per aquestasaqueras temoratemporas) d'aquesta mainada (non nubila alavetz) qui he rampèu a totas las precionspressions deus sons parentspairs, anant dinc a non pas prononciar la paraula ''òc'' e en tot adobar totas la aparéncias entà s'i escàder per aquesta anullacion.
 
En segondas nòças qu'esposè [[Antòni de Borbon]] a [[Molin]], lo 20 d'[[octòbre]] de [[1548]]. D'aqueth maridatge que vadón :
Linha 12 :
*[[Catarina de Borbon]] ([[1559]] - [[1604]]), comtessa d'[[Armanhac]] e de [[Rodés]], regenta de Navarra per lo son hrair, rei de França
 
A maugrat d'estar vaduda dens la cort catolica de [[Joan de Labrit]], l'influéncia de la reina e escrivana [[Margarida de Navarra]], pro aubèrtaubèrta de cap a l'[[umanisme]] e a las ideas e aus òmis de la [[ReformaRefòrma]] que preparè la conversion, en [[1560]], de Joana de Labrit qui seguí la conversion d'[[Antòni de Borbon]]. En [[1561]], ua soa ordonança soa qu'autorizè lo [[protestantisme]] en [[Bearn]]. Que he arrevirar lo catecismecatequisme de [[Calvin]], que fondè l'[[Universitatuniversitat protestanta d'Ortès]] e que he arreviraarrevirar los psaumes en bearnés per [[Arnaut de Saleta]], suu modèlmodèle de l'arrevirada de [[Clément Marot]].
 
A la fin de la soa vita, que negociè dab la reina [[Catarina de Medicis]], lo maridatge deu Noste Enric dab [[Margarida de França]] dejusdab la condicion que posquesse demorar catolica. Joana de labrit que's morí lo [[9 de junh]] de [[1572]] abans la nòça celebrada lo [[18 d'agost]] e qui ho marcada per lo [[Chaple de Sant Bertomieu|massacre de Sant Bertomiu]].
 
{{Dinastia|color1="#ffffff"|color2="#ffffff"|