Sefarditas : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 2 :
Los '''sefarditas''' (en [[judeoespanhòl]]: ''sefaradim'', ''sefaradies'' o ''sefaraditas''; en [[ebrieu]] ספרדים ''sefaradim'' 'espanhòls') son los descendents dels [[josieu]]s que visquèron en [[Espanha]] fins a [[1492]] e que son ligats a la cultura ispanica per la lengua judeoespanhòla e la tradicion.
Se calcula que la comunautat sefardita a actualament un milion e mièg d'integrants, la màger part d'ela residents en [[Israèl]], als [[Estats Units]] d'America e en [[Turquia]]. Dempuèi la fondacion de l'Estat d'[[Israèl]], lo tèrme de ''sefardita'' s'es utilizat frequentament per designar los josieus d'origina desparièra als josieus [[ashkenazí|ashkenasim]] (d'origina alemanda, europèa centrala o eslava, que parlavan originàriament en [[jiddish]]) çò qu'inclutz los josieus d'origina aràbia, d'[[Iran]], d'[[Armenia]], de [[Georgia (país)|Georgia]], de [[Iemèn]] e tanben d'[[Índia]], qu'an pas cap de ligam amb la cultura ispanica dels josieus sefarditas. La rason d'aquel usatge es la similitud granda dins lo ritual religiós e dins la prononciacion de l'[[ebrieu]], caracteristicas desparièras dels josieus ashkenazim. Per aquò, uèi se fa un tresen classament de la populacion josieva, la dels [[mizrakhí|mizrakhim]] (en [[ebrieu]] מזרחים 'orientaus'), per garantir que lo tèrme de ''sefardita'' faga allusion exclusivament a lor ligam ancian amb la [[Peninsula Iberica]]. Los josieus desvolopèron de comunautats prospèras dins la màger part de las vilas espanhòlas. Se remarcan particularament las comunautats josievas de [[Toledo]], de [[Sevilha]], de [[Còrdoa]], d'[[Ávila]], de [[Granada]], de [[
[[Categoria:Judaïsme]]
|