Giuseppe Mazzini : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivian13 (discussion | contribucions)
m "Giovine" era just ("giovine" version antica de "giovane" utilizada per Mazzini per nomenar son movement)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 11 :
En 1831, refugiat a [[Marselha]], pròchi la nombrosa comunautat italiana de la vila granda de [[Provença]], fonda lo movement « [[Itàlia Joine]] » (Giovine Italia), derivat de la [[Carbonaria]] e inspirat per lo socialisme, que sa devisa es « Dieu e lo pòble », e que la basa politica es l’union dei diferents reiaumes d’Itàlia e una republica democratica. Pensa tanben Mazzini qu’Itàlia deu prene la tèsta dau movement de regeneracion d’Euròpa, qu’èra d’aquelei temps e per la part màger, sota la dominacion de sobeirans fòrça autoritaris.
 
Es fòrabandit per leis autoritats de [[Piemont]] per totjorn, perseguit tanben per la polícia francesa de [[Loís-Felipe]]. Lo fracàs d’un assai d’invasion de [[Savòia]] li vau la condamnacion a mòrt per contumàcia per [[Piemont]]. En 1834, se refugia en [[Soïssa]] onte fonda lo movement « Euròpa Joine » (Giovine Europa) qu’aviá per tòca d’agropar lei divèrs movements nacionaus europencseuropèus (irlandés, grècs, polonés, etc...)
 
En 1837, se cala a [[Londres]] d’onte demanda au Papa [[Piu IX]] de se metre a la tèsta d’un movement per l’unitat d’Itàlia. En 1835, publiquèt « Fe e avenidor » e en 1837, « Devers de l’Òme ». Suscita de movements revolucionaris a [[Bolonha]] e a [[Imola]] en 1842, a [[Cosenza]] en 1844, a [[Rimini]] en 1845. Seràn totei de fracàs. Ambé lei revolucions de 1848, tòrna en Itàlia. Defende [[Nàpols]] còntra leis [[Àustria|austrians]] venguts tornar establir lo rei destronat, puei passa en [[Toscana]] e fin finala a [[Roma]] onte ven, en febrier de 949, un dei dirigeires de la nòva republica romana. N’es forabandit per lei francés venguts tornar establir sus lo tròne lo Papa [[Piu IX]]. Tòrna puei a [[Londres]]. Assaja sensa succès de soslevar [[Màntoa]] (1852), [[Milan]] (1853), [[Gènoa]] e [[Ligorna]] (1857).