Classificacion filogenetica : Diferéncia entre versions
m
pas cap de resumit de modificacion
m ("Exemple" (e non pas "exèmple")) |
mCap resum de modificació |
||
|}
La '''classificacion filogenetica''' es un sistèma de classificacion [[sistematica]] dels èssers vivents. Remplaça la [[classificacion scientifica|classificacion tradicionala]] basada sus de traches fenotipics e de preferéncias nutricionalas. Una de las grandas evolucions de l'apròchi filogenic es qu'aquesta classificacion borrola las classificacions fixistas coma las desvolopadas per [[Linné]]. La classificacion binomiala de Linné èra basada sus l'adagi que totas las espècias son aparegudas en meteis temps e
A tèrme, se l'arbre restituís la totalitat de las relacions de parentat, totes los brancaments deurián èstre binaris. Lo sens de las dicotomias a pas res de veire amb la sexualitat ni amb d'especiacions binàrias, car l'arbre es pas une genealogia ("qual descend de qual"), mas rebat unicament un poder explicatiu maximal de l'arbre : un arbre totalament dicotomic arriba de restituir totas las relacions de parentat ("qual es mai pròche de qual").
La sistematica modèrna pren en compte totes los caractèrs eretables, dempuèi çò qu'es visible (anatomia e morfologia, basa de la classificacion tradicionala) fins a las sequéncias d'[[Acid desoxiribo-nucleic|ADN]] e d'[[Acid ribonucleic|ARN]], en passant per les [[proteïna]]s e las donadas de la [[paleontologia]]. Lo sequençatge de certanas partidas del [[genòma]], coma l'[[Acid desoxiribo-nucleic|ADN]] de las [[mitocondrias]] o l'[[Acid ribonucleic|ARN]] dels [[ribosòmas]] a permés dins
L'arbre es obtengut a partir de nombroses critèris e fa apèl a d'algoritmes complèxes. D'algoritmes diferents pòdon donar de resultats diferents. Dins aqueste cas, lo que respondrà mièlhs als critèris de parcimonias sera retengut. Çò es, l'arbre que demanda lo minimom de transformacion de caractèrs. La classificacion actuala es remanejada de contunh en
Lo siti [http://www.treebase.org/treebase/index.html treebase] fa referéncia. Los exemples que seguisson pòdon aver d'èstre modificats.
== Exemple de l'òme ==
Un exemple detalhat permet de se far una idèa de la diferéncia de resultat, a respècte de l'apròchi tradicional. L'exemple indefugible es lo de l'òme. Vaquí una partida dels noses successius permetent de classar l'òme (certans intermediaris son estats
* '''Espècia''' ''[[Homo sapiens]]''
* [[Opistoconts]] : s’ajustan, entre autres, los camparòls
* '''Domeni''' [[Eucariòta]]s : èssers vivents a cellulas amb nuclèu ; s’ajustan als precedents enumerats çai-
== Diferéncias amb l'ancian sistèma ==
Citem enfin qualques exemples de cambi espectaculars a respècte de la [[classificacion scientifica|classificacion tradicionala]].
* Totes los
:Precisem la relacion entre ausèls e dinosaurs. Per certans autors, lo [[velociraptor]] es considerat coma mai pròche dels ausèls que lo [[tiranosaur]], e aqueste es considerat mai pròche dels ausèls que del [[diplodocus]].
* Los mai pròches parents dels [[cetacèu]]s serián los ipopotams. (Lo concèpte d' « artiodactils » es abandonat.)
|