Filantropia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Pagina novèla: Sortida del grèc ''philos'' (amic), e ''anthropos'' (òme), la '''filantropia''' es la filosofia o doctrina de vida que plaça l'umanitat en primièr plan de las siás prioritat...
 
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
{{BesonhTraduccion}}
Sortida del [[Grèc (lenga)|grèc]] ''philos'' (amic), e ''anthropos'' (òme), la '''filantropia''' es la [[filosofia]] o doctrina de vida que plaça l'umanitat en primièr plan de las siás prioritats. Un filantròp cèrca ade amelhorarmelhorar l'avenidor de sos semblables per [[don (offrande)|dons]] en argent, la fondacion o sosten d'òbras, etc, d'un biais desinteressat.
La filantropia s'opausa a la [[misantropia]].
 
==Causas e motivacions de la filantropia==
* causas religiosas: importància del don dins nombrosas religions
** Lo [[puritanisme]] [[protestant]] encoratja l'ascetisme e refusa lo luxe. A mai insistís sus la valor del trabalh.
* la filantropia permet al donaire de daissar son nom per la posteritat: als [[Estats Units]] per exemple, de nombroses bastiments universitaris e galariás dins los musèus pòrtan lo nom d'un filantropfilantròp.
* la filantropia permet de constituir una ret de relacions e de ganhar notorietat dins lo mond dels afars.
 
==Vision filosofica de la filantropia==
La filantropia es pas vista de contunh coma un ben universal.
Linha 13 ⟶ 15:
==Vision politica de la filantropia==
 
La concepcion dominanta de la filantropia es un solidarisme liberal: cadun es liure de s'engatjar, d'ajudar autriautrú sens cap de contrencha. La glèisa[[Glèisa]] ten una plaça importanta dins aquesta mena d'accion, pasmens los laïcs s'engatjan tanben.
 
Los [[govèrn]]s sostenon sovent las accions filantropicas. Dins mantun país, las personas que donan argent benefician d'una demesida de [[talhas]].
 
== Qualques filantròps famoses ==
*[[Baron Taylor]] ([[1789]]-[[1879]]). Grand viatjaire, [[dessenhaire]], littérateur, inspector de las Bèlas Arts, administraireadministrator de la [[ComédiaComèdia Francesa]]... Aguèt un ròtle pionièr dins lo movement mutualista francés. Protector incansable de las arts e de las letras, mantuna societar de socors mutual se fondèt a partir de son iniciativa, qu'amassa escrivans, musicians, pintres, inventors industrials, e tanben membres de l’ensenhament public e privat.
La primièra d'aquelas associacions es l’Association des Artistes dramatiques, société de secours mutuels, creada en [[1840]].
L’associacion es formada a l'encòp per organizar una caissa de socors eficaça per portar ajuda als actors nécessiteuxnecessitós e per constituir una caissa de retirada.
 
*[[John Davison Rockefeller]] ([[1839]]-[[1937]]), que foguèt un [[magnat]] del petròli american, creèt en [[1913]] la [[Fondacion Rockefeller]], qu'a per tòca de promòure lo progrès scientific dins totes los païses del mond. En aquel temps aquesta permetèt de desvolopar las escòlas de las populacions negras dins lo sud dels [[Estats Units]]. La division "[[Umanitats]]" fondada en 1928 encoratja la preservacion dels [[archiu]]s.
[[Image:Andrew Carnegie Portrait.jpg|thumb|right|Andrew Carnegie]]
*[[Andrew Carnegie]], un celèbre [[industrial]] [[Estats Units|american]] d'origina [[Escòcia|escocesa]] faguèt don al començament del [[sègle XX]] de mai de 380 milions de [[dolar US|dolar]s] a fondacions divèrsas.
Creèt aproximativament 2500 bibliotècas publicas gratuïtas als Estats Units que an son nom, las ditas ''Carnegie Libraries'' (''Bibliotècas Carnegie'', la mai famosa es la ''[[New York Public Library]]''). A mai financèt 65 bibliotècas annèxas dins la vila de [[Nòva York]]. Portèt ajuda tanben a las institucions culturalas (musèus, [[Carnegie Hall]], [[California Institute of Technology]], etc.), a las glèisas e als parcs publics.
 
Linha 33 ⟶ 35:
*[[Richard Branson]], patron de [[Virgin Group|Virgin]]
 
*[[Pierre Omidyar]], fondaire d'[[eBay]], favoriza lo microcredit aen [[BangladeshBangladèsh]].
 
== Donations par pays ==