Sumèr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
'''Sumèr''' (en [[sumerian]]: ''Ki-en-gi''; en [[accadian]]: ''Shumer'') foguèt una region al sud de la [[Mesopotamia]] antica, entre la desbocadura dels [[riu]]s de [[Tigris]] e d'[[Eufrates]]. Los sumerians son considerats coma la primièra e pus anciana civilizacion del mond. Lor origina es desconeguda e existisson al seu prepaus d'ipotèsis nombrosas, encara que las teorias pus seriosas prepausen una origina autoctòna amb d'influéncias extèrnas, provenent possiblament de l'oèst (d'[[Índia]] o d'[[Iran]]).
 
== Protoistòria ==
Al nòrd de [[Mesopotamia]] se localizan dins loal [[Neolitic]] las culturas de Jarmo (6700 aC-6500 aC), Hassuna (5800 aC-5500 aC) e Samarra (5600 aC-5000 aC) e al sud, Obeid (5000 aC-3750 aC), Uruk (3750 aC-3150 aC) e Jemdet Nasr (3150 aC-2900 aC).
 
Uruk, la Erek biblica e actualament Warka, es lo luòc de descubèrtas fondamentalas per l'istòria de l'umanitat: apareis la [[ròda]] cap a 3500 aC e l'[[escritura]] en 3300 aC (la datacion pus anciana de taulas d'[[argila]] en escritura cuneïforma). Aqueles registres escriches confirman que los sumerians èran pas un pòble indoeuropèu ni semita. Lor lenga es de tipe aglutinant e monosillabica, amb de similituds constructivas amb d'autras lengas aglutinantas.
 
== La societat sumeriana ==
Lo rei aviá lo màger poder politic de Sumèr, gràcias a sos nombroses foncionaris. Tanben aviá lo poder legislatiu, executiu e judiciari. Los foncionaris se suicidavan quand morián; mas aquela practica s'arestètarrestèt.
 
Los sumerians foguèron d'[[Astronomia|astronòms]] e d'[[Astrologia|astrològs]] expèrts. Al delà, inventèron la [[clepsidra]], un [[relòtge]] d'[[aiga]] fòrça utilizat en [[Grècia]] antica. La [[medecina]] sumeriana èra tanben importanta. Los sumerians coneissián tanben la geometria (mens que los egipcians).
 
Los sumerians creèron l'escritura cuneïforma e fondèron d'escòlas d'escribas (''edubba''). Al delà, foguèron los inventors del [[diccionari]], mas sonque de substantius. A las escòlas assistissián sonque los filhs de las [[familha (biologia)|familhas]] *ricas. L'escòla èra dirigida pel «paire de l'escòla» e los escolans èran coneguts coma «filhs de l'escòla» e los ajudants s'apelavan «fraires de l'escòla».
 
Los òmes portavan dela *barba e vestián de ''kaunakes'', una falda de [[lan]]. Dins la [[guèrra]], l'armadura èra de [[cuèr]]. Lo vestiment femenin èra parièr al masculin: una tunica.
 
Las ciutats èran, coma en Grècia Antica, de ciutats-Estats.
 
== Economia ==
L'economia sumeriana se basava sus l'[[agricultura]], pr'amor qu'aquela tèrra èra fòrça feconda. I aviá d'aisinas agricòlas fòrça efectivaseficaças. Se trabalhava tanben l'[[òr]] e la [[ceramica]]. Las aisinas èras de [[cana]], d'[[òs]] o de [[pèira]], e s'utilizava tanben lo [[coire]] e lo [[bronze]]. Lo [[comèrci]] èra tanben important. Formavan de caravanas de [[carri]]s. Coma moneda s'utilizava lo sicle; 60 sicles fasián una mina.
 
== Vejatz tanben ==