Sant Ponç de Tomièiras : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 6 :
'''Sant Ponç de Tomièiras''' es una comuna occitana situada dins lo departament francés d'[[Erau (departament)|Erau]] e la region administrativa de [[Lengadòc-Rosselhon]].
==Geografia==
La vila es situada entre [[Menerbés]], [[Montanha Negra]] e [[Espinosa]], dins lo [[Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc]], al pè de la sèrra de [[Somalh]]. Lo [[riu]] de [[Jaur]] i a sa font. La vila s'es desvolopada a l'entorn de son abadiá sus las doas ribas del riu de Jaur: Sant Ponç, la "vila màger" d'un costat, e Tomièiras la "vila mendre" de l'autre costat.
 
==Istòria==
L'[[abadiá]] de Sant Ponç foguèt fondada en [[936]] per lo [[Lista dels comtes de Tolosa|comte de Tolosa]] [[Raimon III Ponç|Raimon III]] per devocion a Sant Ponç, martirizat a Cimiés prèp de [[Niça]] en [[257]]. Per aquò, de monges foguèron mandats de l'abadiá de Sant Geraud d'Orlhac.
Dins la segonda mitat del sègle XI, lo [[monastèri]] foguèt florissènt, dirigit per l'abat Frotard que serà legat del papa [[Gregòri VII]] e jogarà lo ròtle d'ambassador prèp de Ramon e Berenguer comtes de Barcelona.
L'abadiá amassarà alara a l'entorn d'ela mantun monastèri coma: [[Sant Martin de Les]] pròche [[Quilhan]], e d'autres en [[Catalonha]] : [[Sant Benet de Bages]], [[Sant Cugat del Vallès]], [[Sant Pere de Roda]] e lo d'[[Òsca]] en [[Aragon]]. Una [[Glèisa (arquitectura)|glèisa]] nòva pus granda foguèt bastida, acabada e inaugurada en [[1096]] pel papa [[Urban II]]. En [[1170]] a la seguida de bregas entre l'abat de Sant Ponç, Raimon de Dornha e lo vescomte de [[Besièrs]], [[Rogièr II Trencavel]], aqueste darrièr desmoliguèt e saquegèt lo monastèri. En [[1318]], la glèisa foguèt enauçada al reng de [[catedrala]]. En [[1567]] los uganauds dintrèron dins la vila e arroïnèron un còp de mai la glèisa e lo monastèri.
 
En [[1785]], lalas clastra[[clastras]] foguètfoguèron destruitadestruidas per far passar la rota actuala. Los capitèls[[capitèl]]s amb esculturas romanicas foguèron escampilhats e venduts dins de nombroses[[musèu]]s musèusnombroses, lo [[Musèu dels AugustinsAgustins]] a [[Tolosa]], lo [[Lovre|Musèu del Lovre]] a [[París]], lo [[Victoria and Albert Museum]] de [[Londres]], lo [[Museum of Fine Art]] de [[Boston]], lo [[Fogg Art Museum]] de [[Cambridge]], lo [[Metropolitan Museum]] de [[Nòva York]] ...
 
==Personalitats ligadas a la comuna==