Cafarnaom : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
[[Image:Kafar1.jpg|thumb|right|300px|Roïnas de Cafarnaom]]
'''Cafarnaom''' (de l'[[ebrieu]]: כפר נחום ''Kəfar Nāḥūm'' «vilatge de Nahum»)<ref>Segon lo [[CLO]], la forma occitana es ben ''Cafarnaom'' amb la terminason "-om", en foncion de l'etimologia ebrieva ''Kəfar Nāḥūm''; s'agís pas d'un mot latin en "-um" coma ''album, referendum, forum''.</ref>, foguèt un poblamentimplantament antic de [[Galilèa]], en [[Israèl]] actuala, en riba de la mar de Galilèa o [[lac de Tiberiàs]] o Kineret. Es coneguda pels crestians coma "la ciutat de [[Jèsus]]". Segon lo Novèl Testament foguèt un dels luòcs causits per [[Jèsus]] per transmetre son messatge e per realizar mantun miracle. Se trapa a 2,5 km de Tabga e a 15 km de la ciutat de [[Tiberiàs]], en riba nòrd-oèst del lac.
 
== Etimologia ==
Linha 10 :
 
== Descubèrtas arqueologicas ==
Las excavacions mai importantas comencèron en 1905, jos la direccion dels alemands Heinrich Kohl e Carl Watzinger e continuèron amb los franciscans Vendelin von Benden (1905-1915) e Gaudencio Orfali (1921-1926). Los resultats d'aquestes cavaments foguèron la descubèrta de dos bastiments publics, la ja mencionada [[sinagòga]] e una glèisa de forma octagonala. D'annadas après , las excavacions foguèron represas per Acorbaishi e Stanislao Loffreda, amb l'ajuda financièra del govèrn italian. La descubèrta mai significativa d'aquestes cavaments foguèt l'[[ostal]] supausat de [[Pèire]] e mai d'un quartièr de l'epòca evangèlica. Aquestes cavatges se concludiron en [[1986]]. Las furgas permetèron de saber que lo poblamentl'implantament foguèt creat probablament pendent lo règne de Juda Macabèu, a l'entorn del sègle II aC, e que foguèt abandonat a l'entorn del sègle XI.
 
== Istòria delde poblamentl'implantament ==
Los arqueològs, en se basant dins las fònts literàrias e dins los resultats de las catacions, an pogut rebastir una part de l'istòria d'aqueste poblamentimplantament. Lo vilatge es pas mencionat dins l'Ancian Testament. Es arqueologicament demostrat que ja existiá al sègle II aC, pendent lo govèrn de Juda Macabèu. Lo vilatge non aviá cap sòrta de mur defensiu e s'esteniá per la ribièra del lac (d'èst a oèst). A 200 mètres al nòrd de la [[sinagòga]] s'i trapava lo cementèri, aluenhat del nuclèu abitat. Sa superfícia èra 3 km, que confrontava amb Tabga, dedicada a l'agricultura, fach que s'es demostrat per nombrosas mòlas d'òli e gran trapats al cors de las catacions. Altra fònt d'ingrèssos èra la pesca. Se trobèron de vestigis d'un pòrt a l'oèst del que bastiron los franciscans. Cafarnaom èra pròche de las pricipalas artèrias qu'unián [[Galilèa]] amb [[Damasc]]. [[Jèsus]] causiguèt aqueste vilatge coma centre de son ministèri public, dempuèi d'abandonar [[Nazaret]] que, simplament, èra un umil vilatge de montanha. S'an trapat pas de fònts que fàsan de pensar que Cafarnaom participèsse dins las sagnants revòltas josievas contra los romans dels ans 70 e 135.
 
== Descripcion ==
Lo poblamentL'implantament èra fòrça regular. De las doas bandas d'una granda carrièra orientada de nòrd a sud en sorgián quartièrs pichons e illas d'[[ostal]]s, que limitavan amb de carrièras transversalas e carrerons sense sortida. Los murs se fasián amb de blòcs de basalt e èran refortilhats amb de pèiras e fang. La part la mai espaciosa dels [[ostal]]s èra lo pati, que s'i trapava lo forn circular fach de tèrra refractària, mòlas pel gran e l'escalèr de pèira que portava a la terrassa. Lo sòl de totes los [[ostal]]s èra empeirat. Al torn del pati s'i trapavan de petitas cellas umilas que recebián la lutz de petitas duberturas o finèstras bassas. La descubèrta de l'escalèr a la terrassa a permés de compréner lo passatge biblic ont se fa passar a un paralitic a travèrs del tech:
 
: Marc, 2, 1-12: ''En vessent qu'amb tanta gent podián pas lo portar fins a [[Jèsus]], faguèron un forat al tech sus l'endret ont èra e baissèron la liechòta que i jadiá lo paralitic''.