Jaufré Rudèu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 2 :
'''Jaufre Rudèl''' (v. [[1113]] a [[Blaia]] - v. [[1170]]) èra un gentilhòme e un grand [[trobador]] occitan. Escaissat lo ''prince de Blaia'', vila que ne foguèt lo sénher, prenguèt part a la [[segonda crosada]].
 
Escriguèt de cançons d'amor al cous de la primièra mitat del [[sègle XII]] e canta « l'amor luènhenc », es a dire l'amor impossible e sens esper,.

Segon sa [[vida (literatura)|vida]] (de segur en celèbrantgranda partida inventada après sa vida vertadièra) celebrèt benlèu la comtessa [[Hodierne de Tripoli]] (del [[comtat de Trípol]], estat occitan d'orient dins l'actuala [[Siria]]), ben nascuda e inaccessibla e que per ela se crosèt e lo coneguèt pas sonque un pauc abans de morir. Semble que s'enamorèsse efectivament d'una dama establida en Orient e que, per de rasons materialas o psicologicas, aqueste amor siá demorat un ''amor de luènh ''.
 
Sèt poèmas de Rudèl an subreviscut, dont quatre amb lor notacion melodica.
Linha 25 ⟶ 27:
*''Pro ai del chan essenhadors''
*''No sap chantar qi so non di''
 
== Vida de Jaufre Rudèl ==
''Jaufre Rudels de Blaia si fo mout gentils hom, princes de Blaia. Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo ben qu'el n'auzi dire als pelerins que venguen d'Antiocha. E fez de leis mains vers ab bons sons, ab paubres motz. E per voluntat de leis vezer, el se croset e se mes en mar, e pres lo malautia en la nau, e fo condug a Tripol, en un alberc, per mort. E fo fait saber a la comtessa et ella venc ad el, al son leit, e pres lo antre sos bratz. E saup qu'ela era la comtessa, e mantenent recobret l'auzir e•l flairar, e lauzet Dieu, que l'avia la vida sostenguda tro qu'el l'agues vista ; et enaissi el mori entre sos braz. Et ella lo fez a gran honor sepellir en la maison del Temple ; e pois, en aquel dia, ella se rendet morga, per la dolor qu'ella n'ac de la mort de lui.''
 
(Jaufre Rudel foguèt un fòrça gentil òme, prince de Blaia. E s'enamorèt de la comtessa de Trípol, sens la véser, per lo ben que n'ausí dire dels pelerins qui venián d'Antiocha. Faguèt d'ela mantun vers amb bons sons e paures mots. E per volontat de la véser, el se crosèt e se prenguèt la mar, e tombèt malaut en la nau, e foguèt conduch a Trípol, en un ostau, com mort. E aquò foguèt fach saber a la comtessa, e sul pic tornèt cobrar l'ausir e lo flairar, e lausèt Dieu pr'amor que l'aviá sostenguda la vida fins que l'aguesse vista ; e atal el morí entre sons bras. E ela lo faguèt sepelir en la maison del Temle ; e puei, en aquel jorn, ela se rendèt morga, per la dolo qu'aguèt per el.)
 
==Ligams extèrnes==