|
Lo federalisme supausa un sistèma de governament de dos degràs. La
federacion es formada de divèrs estats o províncias que gausisson d'una
autonomia que lor permet de reglar coma entendon de questions coma lo
dreit civil, l'educacion, la santat publica.
Lis estats federats aun mai o mens d'autonomia segon li país : atau,
al Canadà - estat federau despuèi 1867 -, las detz províncias aun
pas que li dreits que lor son expressament reconeguts per la
Constitucion federala; quand ditz pas res, la competéncia reven a la
federacion. Is [[Estats Units]], al contrari, li cinquanta estats aun toti
li poders sonca li que son nomadament atribuits per la Constitucion
▲L’Estata l'estat federau .
Lis estats membres aun sovent d'institucions similaras a las de
Lo federalisme supausa un sistèma de governament à dos degràs. La federacion es formada de divers estats o provincias que gausisson d'una autonomia que lor permet de reglar coma entendon de questions coma lo drèit civil, l’educacion, la santat publica.
l'Estat federau. Atau, al Canadà, cada província es governada segon
lo sistèma parlamentari, mas lo Parlament a pas qu'una chambra,
d'a part al Quebèc. Is [[Estats Units]], cada estat es organisat segon
lo regime presidenciau.
Lis estats federats son totjorn representats al nivèl federau per una
Lis estats federats aun mai o mens d'autonomia segont li païs : atau, al Canadà – estat federau despuèi 1867 –, las detz provincias aun pas que li drèits que lor son expressament reconeguts per la Constitucion federala; quand dis pas res, la competencia revé à la federacion. Is Estats-Units, al contrari, li cinquanta estats aun toti li poders sonca li que son nomadament atribuïts per la Constitucion à l'estat federau.
segonda chambra parlamentària, que a sovent lo nom de ''Senat''. Dinc
aquel Senat, lis estats son representats o d'un biais egau coma is
[[Estats Units]], onde i a dos senators per estat, o d'un biais inegau
coma al Canadà (i a vint-e-quatre senators per l'Ontario e lo Quebèc,
detz, sièis o quatre per las autras províncias). I a tamben dinc lis
estats federaus una Cort suprèma (de nau jutges al Canadà e is
Estats-Units), que règla li problèmas pausats per l'interpretacion
de la constitucion dinc lei relacions entre la federacion e lis estats.
I a d'estats federaus sobre toti li continents ([[Alemanha]], [[Belgica]],
Lis estats federats son totjorn representats al nivèl federau per una segonda chambra parlamentaria, qu’a sovent lo nom de Senat. Dinc aquel Senat, lis estats son representats o d’un biais egau coma is Estats-Units, onde i a dos senators per estat, o d’un biais inegau coma al Canadà (i a vint-e-quatre senators per l’Ontario e lo Quebèc, detz, sièi o quatre per las autras provincias). I a tamben dinc lis estats federaus una Cort suprèma (de nau jutges al Canadà e is Estats-Units), que regla li problèmas pausats per l’interpretacion de la constitucion dinc lei relacions entre la federacion e lis estats.
Mexic, Cameron, [[Índia]]). Mas un es ben particular: la [[Soïssa|Confederacion
elvetica]], reire-confederacion devenguda federacion.
Li cantons , aun una larja autonomia. Amai, lo federalisme soïsse, gracia à un territòri pro pichon, pòt utilisar la democracia directa o mieja directa. ▼I a d’estats federaus sobre toti li continents (Alemanha, Belgica, Meissique, Cameron, India…). Mas un es be particulier: la Confederacion elvetica, reire-confederacion devenguda federacion.
gràcias a un territòri pro pichon, pòt utilisar la democracia dirècta
o mieja dirècta.
Dinc li cantons, i a un quite dreit de revocacion populara dis elegits:
atau, lo parlament cantonau pòt èsser dissolgut per votacion a la
demanda de 12 000 ciutadans a Bèrna e 5 000 a Lucèrna, e lo
govèrn federau pòt èsser destituit per lo pòble a la demanda de
quauques milierats de personas dinc quatre cantons. Aquessi dreits,
pamens, son quasiment pas jamai utilisats.
Darrièra particularitat del regim soïsse: mentre que l'Assemblada
▲Li cantons, aun una larja autonomia. Amai, lo federalisme soïsse, gracia à un territòri pro pichon, pòt utilisar la democracia directa o mieja directa.
federala noma e revòca li membres del Conselh federau, organe
Dinc li cantons, i a un quite dreit de revocacion populara dis elegits: atau, lo parlament cantonau pòd èsse dissolgut per votacion à la damanda de 12 000 cieutadans à Bèrna e 5 000 à Lucèrna, e lo govèrn federau pòt èsse destituït per lo pòble à la damanda de quauques milierats de personas dinc quatre cantons. Aquessi dreits, pamens, son quasiment jamai utilisats.
executiu, aqueste pòt pas dissòudre l'Assemblada. Aquò es un regim
d'assemblada onde lo Parlament es mèstre de la situacion.
Un aute tipe de federalisme apareguèt ambe la refòrma constitucionala
Darrièra particularitat del regim soïsse: mentre que l’Assemblada federala noma e revòca li membres del Conselh federau, organe executieu, aqueste pòt pas dissòudre l’Assemblada. Acò’s un regim d’assemblada onde lo Parlament es mèstre de la situacion.
en [[Belgica]], en ginier de 1989 : un Estat federau fondat sobre lo
compartiment dei competéncias e dei ressorgas d'un reire estat
centralisat.
L'Estat federau s'opausa a la confederacion d'estats onde li
membres aun pas nosat entre guessi que de ligams plan tèunes (a
l'origina, la Soïssa foguèt una confederacion) e a l'estat
unitari coma la França. Es entremieg aquessas doas fòrmas extrèmas
d'estats, e pòt nàisser de l'evolucion d'una d'aquessas doas
fòrmas.
[[Categoria:Drech]]
Un aute tipe de federalisme apareguet ambé la refòrma constitucionala en Belgica, en ginier de 1989 : un Estat federau fondat sobre lo compartiment dei competencias e dei ressorgas d’un reire-estat centralisat.
L’Estat federau s’opausa à la confederacion d’estats, onde li membres aun pas nosat entre guessi que de ligams pla tèunes (à l’origina, la Soïssa foguet una confederacion) e à l’estat unitari coma la Fransa. Es entremietg aquessas doas fòrmas extrèmas d’estats, e pòt naisse de l’evolucion d’una d’aquessas doas fòrmas.
l'Estat federau
Lou federalisme supauso un sistèmo de gouvernoment à dous degras. La federaciou es fourmado de divers estats ou prouvincios que gausissou d'una autounoumio que lour permet de regla couma entendou de questious coumo lou drèit civil, l’educaciou, la santat publico.
Lis estats federats au mai ou mens d'autounoumio segount li païs : atau, al Canada – estat federau despuèi 1867 –, las detz prouvincios aun pas que li drèits que lour sou expressomen recouneguts per la Counstituciou federalo; quand dis pas res, la coumpetencio revé à la federaciou. Is Estats-Units, al countrari, li cinquanto estats aun touti li pouders sounco li que sou noumadomen atribuïts per la Counstituciou à l'estat federau.
Lis estats federats sou toutjourn representats al nivèl federau per una segoundo chambro parlamentario, qu’o souvent lou noum de Senat. Dinc aquel Senat, lis estats sou representats ou d’un biais egau couma is Estats-Units, ounde i a dous senatours per estat, ou d’un biais inegau couma al Canada (i o vint-e-quatre senatours per l'Ontario e lou Quebèc, detz, sièi ou quatre per las autros prouvincios). I o també dinc lis estats federaus una Court suprèmo (de nau jutges al Canada e is Estats-Units), que reglo li proublemos pausats per l’interpretaciou de la counstituciou dinc lei relacious entre la federaciou e lis estats.
I o d’estats federaus soubre touti li countinents (Alemanho, Belgica, Meissique, Cameroun, Indio…). Mas un es be particulier: la Counfederaciou elvetico, reire-counfederaciou devengudo federaciou.
Li cantous, aun una larjo autounoumio. Amai, lou federalisme souïsse, gracio à un territori prou pichou, pot utilisa la demoucracio directo ou miejo directo.
Dinc li cantous, i o un quite dreit de revoucaciou poupularo dis elegits: atau, lou parloment cantounau pot èsse dissoulgut per voutaciou à la damando de 12 000 cieutadans à Bèrno e 5 000 à Lucèrno, e lou gouvèrn federau pot èsse destituït per lou poble à la damando de quauques milierats de persounos dinc quatre cantous. Aquessi dreits, pamens, sou quasimen pas jamai utilisats.
Darrièro particularitat del regim souïsse: mentre que l’Assemblado federalo noumo e revoco li membres del Counselh federau, ourgane executiéu, aqueste pot pas dissòudre l'Assemblado. Acò’s un regim d’assemblado ounde lou Parlament es mèstre de la situaciou.
Un aute tipe de federalisme apareguet ambé la reformo counstituciounalo en Belgico, en ginier de 1989 : un Estat federau foundat soubre lou coumpartiment dei coumpetencios e dei ressourgos d’un reire-estat centralisat.
L’Estat federau s’oupauso à la counfederaciou d’estats, ounde li membres aun pas nousat entre guessi que de ligams plô tèunes (à l’ourigino, la Souïsso fouguet una counfederaciou) e à l’estat unitari coumo la Franço. Es entremietg aquessos duos formos extrèmos d’estats, e pot naisse de l’evouluciou d’uno d’aquessos duos formos.
| 