Istòria de l'Egipte antica : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{Egipte antica Istòria}}
 
[[Imatge:Escorpion.jpg|200px|left|thumb|Representacion d'ua victòria deu rei [[Òrus Escorpion]] de la dinastia 0, un deudeus "tèxtes" istorics los mei vielhs deu monde]]
 
[[Imatge:Escorpion.jpg|200px|left|thumb|Representacion d'ua victòria deu rei [[Òrus Escorpion]] de la dinastia 0, un deu "tèxtes" istorics los mei vielhs deu monde]]
 
Per sègles l''''istòri de l'Egipte antica''' qu'èra coneguda mei que mei per çò que'n contavan la honts [[latin]]as e [[grèc]]as puish que l'escitura [[ieroglif]]ica b'èra desbrembada. Lo prèste egipcian elenizat [[Manetòn]] e l'istorian grèc [[Erodòt]] qu'aportan hèra d'informacions suus eveniments istorics e la vita vitanta, e lo purmèr que balha quitament informacion sus la succession de las dinastias. Mercès ad eths, lo monde occidentau qu'avèva ua certa coneishença de la realitat, de l'istòri e ldeus mites deus ancians Egipcians. Totun, que calèva hidà's ad aqueras honts sens las poder comparar dab las honts pumèras egipcianas e contemporanèas deus hèits. Lo dechifrage deus ieroglifs per l'egiptològ occitan [[Joan Francés Champolion]] que de, fin finala, lo parat d'ac har. Atau be comencè l'èra de l'[[egiptologia]] moderna.
[[Imatge:Philae, seen from the water, Aswan, Egypt, Oct 2004.jpg|300px|right|thumb|left|Temple de la divessa [[Isis]] a [[Filae]], lo darrèr lòc de culte egicpian clavat peus Romans, arron d'estar vadut crestians.]]
Peus egitològs de uei lo dia l'istòria egipciana que comença au cap de l'an -3000 dab los periòdes predinatic e Tinita (aqueth darrèr, tanben conegut com ''periòde protodinastic''). Puish los temps d'unitat e de poder deus [[faraon]]s que son partatjats en tres ''empèris'' desseparats per temps de destabilisaion e de division. Arron Egipte que ho envadida peus [[Persa|Persas]], peus Grècs e peus [[Roma|Romans]]. Aqueths dus darrèrs envadidors que portèn ua navèra lenga qui, chic a chic e s'impausè. Los Romans, vadut crestians, qu'anèn dinc a avalir l'usatge deus ieroglifs e a vedar la religion e la cultura egiciana. La lenga egipciana, vaduda [[Còpte|còpta]], qu'empleguè l'alfabet grèc e las cronicas d'autes còps que cadèn dens lo desbromb per quauques sègles. [[Imatge:Jean-Francois Champollion 2.jpg|thumb|left|150px|[[Joan Francés Champolion]].]]
 
== Per cada periòde véder: ==