Antibiotic : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 4 :
Generalament, los antibiotics agisson sus las [[bacteria]]s, e qualqu'uns tanben sus cèrts [[virus]] de granda dimension, o sus de [[cellula]]s d'individús [[pluricellular]]s, [[animal]]s o [[vegetal]]s, en provocant d'alteracions o de la [[paret cellulara]], o de la membrana protoplasmatica, o de la [[sintèsi proteïca]], o del [[metabolisme]] dels [[acid nucleïc|acids nucleïcs]]... Los antibiotics son mai o mens tòxics per las cellulas umanas o las dels organismes superiors. Aquela toxicitat oscilla entre de valors força elevadas ([[actinomicina]]) e de valors infimas ([[penicillina]]).
Los antibiotics de toxicitat bassa e mejana, pòdon èsser emplegat en terapeutica per fòrça malautiás causadas per de microorganismes ([[bacteria]]s mai que mai). Dins cada cas, cal pas delembrar lo marge de toxicitat, e veire fins a quin ponch los
En realitat, lo fach que l'accion siá bacteriostatica o bactericida depend sovent mai de la dòsi que non pas de l'antibiotic emplegat. Segon l'eficacitat d'un antibiotic davant divèrses microorganismes, se li pòt atribuir un espèctre d'accion mai o mens ample. Los antibiotics, evidentament, an revolucionat la terapeutica d'un grand nombre de malautiás. Se pòt dire que totas las malautiás d'etiologia bacteriana rèstan compresas dins las possibilitats terapeuticas d'un antibiotic o d'autre, e solament qualques unas d'origina virala o fongica ne son del tot indiferents. La medecina umana e veterinària consoman la màger part dels antibiotics que son a l'ora d'ara produsits.
| |||