Madame de Maintenon : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Pagina novèla: [[Image:Francoise Aubigne 1.jpg '''Françoise d’Aubigné''', '''marquesa de Maintenon''' e mei coneguda com '''Madame de Maintenon''' (preson de Niort, lo 27 de noveme de [...
 
Cap resum de modificació
Linha 1 :
[[Image:Francoise Aubigne 1.jpg|200px|thunb|left|Françoise d’Aubigné]]
'''Françoise d’Aubigné''', '''marquesa de Maintenon''' e mei coneguda com '''Madame de Maintenon''' (preson de [[Niort]], lo [[27 de noveme]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abriu]] de [[1719]]), que ho secretament la darrèra esposa deu rei de França e de Navarra Loís XIV.
 
== Temps de mainatge ==
 
A maugrat d'estar vaduda catolica, qu'èra l'arrèra hillha de l'escrivan protestant [[Agrippa d’Aubigné]]. Mainatge que ho educada per la soa tanta uganauta Mme de Vilette e que viscó en [[Goadalope]] on los son pair èra governador. Orfanina, que tornè en França a la mort deu son pair e miada en çò de las ursulinas per la soa mairina Mme de Neuillant.
 
== Dauna Scarron ==
Aus 16 ans (en [[1652]]) qu'esposè l'escrivan [[Paul Scarron]] de 25 ans lo son ainat e qui morere 8 ans arron (en [[1660]]). Vaduda Madame Scarron, qu'avó lo parat de conéisher plan de monde deu mitan literari e de la noblessa e tanben de brilla dab lo son esperit. Qu'ei atau que conegó la marquesa de Montespan qui la hidè los sons mainatges bastard quavèva avut dab lo rei [[Loís XIV]].
 
== Lo rei ==
[[Imatge:Madame de Maintenant.jpg|200px|thunb|left|Madame de Maintenon]]
La veusa Scarron que s'installè a [[Vaugirard]] on viscó dab los hilhs de la Marquesa de Montespan e deu rei que conegó atau. En [[1675]] lo rei que la he marquesa. La caduda en desgrácia de la marquesa de Montespan per'mor de l'[[ahar deus posons]] e la mort de la regina [[Maria Teresa d'Àustria]] que den lo parat au rei d'esposar en secret (secret de façada) la marquesa de qui èra vadut amorós la nueit deu 9 au 10 d'octobre de [[1683]]. Qu'avó ua grana influéncia sus las decision deu rei e mei que mei suu plan de la morau.