Ernèst Negre : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
ScArf~ocwiki (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 4 :
==Biografia==
Ernèst Negre nasquèt dins una familha pagesa del país albigés (a Gaulena) en [[1907]]. Obtenguèt la licéncia en letras en [[1927]]. Lo sieu engatjament dins la vida eclesiastica (Grand Seminari de Tolosa) culminèt en [[1933]] quand foguèt ordonat prèstre. Foguèt puèi professor a Sant Estève de [[Valéncia d'Albigés]] (de [[1933]] a [[1941]]), a Sant Sulpici la Punta (de 1941 a [[1952]]) e a [[Valéncia]] (de 1952 a [[1958]]) abans de presentar sa tèsi sus la toponimia del canton de [[Rabastens]] en [[1959]] e venir professor de [[filologia]] francesa e occitana a l'[[Institut Catolic de Tolosa]].
Foguèt un cercaire menimós e prolific. Foguèt en [[1970]] lo divulgador de l'òbra d'[[Augièr Galhard]] que revirèttraduguèt en francés e divulguètpubliquèt (amb una reviradatraduccion) l'òbra de l'escrivan de Galhac, [[Matèu Bloin]] en 1976.
Faguèt publicar lo libre de [[Gustau Farenc]] sus la floraflòra occitana de Tarn en [[1973]].
En [[1981]] obtenguèt lo [[Prèmi Albèrt Dauzat]].
Foguèt un dels primièrs cercaires e collaboradors per l'[[Atlas Linguistique du Languedoc Occidental]] que ne menèt 23 [[enquèsta]]s dins los [[departament]]s de Tarn, Avairon e Tarn e Garona. escriguèt qualques peçaspèças literàrias que la maipus coneguda es ''Contes de Gaulena''. Se publiquèt en [[1984]] un recuèlh dels articles del canonge:.
A sa mòrt, leguèt la siá [[bibliotèca]] e los sieus escriches al [[Collègi d'Occitània]] que n'èra estat president aprèp [[Josèp Salvat]].