Mont Everest : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Infobox Montanha
| nom=Everest
Linha 23 ⟶ 24:
}}
 
Lo '''Mont Everest''', apelat tanben '''Sagarmatha''' ([[nepalés]]: सगरमाथा) que significa 'cap del cèl' odich '''Chomolungma''', '''Qomolangma''' o '''Zhumulangma''' (en [[tibetan]]:<ref>Aquò s'escriu ཇོ་མོ་གླང་མ), en [[Mandarin estandard|chinéstibetan]]: e 珠穆朗玛峰 en [[mandarin estandard]] (chinés).</ref> ò ''Zhūmùlǎngmǎ Fēng'Sagarmatha''') en [[nepalés]]<ref>Aquò s'escriu सगरमाथा en [[nepalés]].</ref>, es la [[montanha]] pus nauta montanhaauta de la [[Tèrra]], queamb sonuna som[[altitud]] foguèt mesuratmesurada a {{formatnum:8848&nbsp;}} [[mètre|m]] enau dessúsdessüs deldau nivèlnivèu de la [[mar]]. La [[montanha]], que forma una part de la cadena d'[[Imalaia]] en [[Asia]], es situada alòng de la termièra[[frontiera]] entre la zonazòna de [[Sagarmatha]] en [[Nepal]], e la region de [[Tibet]] en [[RPC|China]]. Lo nom d'Everest, tèrme pus utilizat dins lo mond, li foguèt balhat per [[Andrew Scott Waugh|Andrew Waugh]], lo pergaire generau [[Reialme Unit|britanic]] deis [[Índia]]s en onor de son predecessor, [[George Everest]].
 
La pus nautaauta [[montanha]] deldau mond atrai d'escalaires de totestotei nivèlsnivèus, delsdeis montanhòls mai[[alpinisme|alpinistas]] experimentats alsai començairescomençants obligats de pagar car un guida professionalprofessionau per poder capitar la pujadal'ascension. LaD'efiech, montanhal'Everest, que pausa pas de dificultats tecnicas substancialas per la [[via normala, (alpinisme)|via normala]] – d'autresautreis uèituech milamilas coma lo [[K2]] oò [[Nanga Parbat]] son fòrçaben maipus malaisits),malaisats – presenta totjorn de perilhs coma lo malmau d'altitud, lo marrit temps e lo [[vent]], mai que mai endins la « [[zòna de la mòrt]] » situada au dessusdessüs de {{formantum:8000&nbsp;}} m. dinsDe çòmai, qul'Everest es apelatvengut laun zonacentre de[[torisme|toristic]] mòrt.important per lei populacions [[sherpas]] e, pus generalament, per [[Nepal]].
Lo nom d'Everest li foguèt balhat per Sir [[Anadrew Waugh]], lo [[pergaire]] general britanic d'[[Índia]], en onor del seu predecessor Sir [[George Everest]].
 
L'Everest a doas vias d'ascension principalas que son l'aresta dau sud-èst per [[Nepal]] e l'aresta dau nòrd-èst per [[Tibet]]. Dei dos camins, l'aresta dau sud-èst es tecnicament la pus aisada e es donc la pus frequentada. En particular, foguèt chausida per [[Edmund Hillary]] e [[Tenzing Norgay]] en [[1953]] quand realizèron la premiera ascension de la [[montanha]]. Existís tanben d'itineraris pus tecnics. En [[1996]], un totau de 15 vias èra reconegut<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Lei quinze itineraris, [http://www.everesthistory.com/routes.htm ''Ascent Routes on Everest''].</ref>. Lo 20 d'aost de [[1980]], l'[[Itàlia|Italian]] [[Reinhold Messner]] foguèt lo premier alpinista qu'atenguèt lo som solet e sensa [[oxigèn]] suplementari. Per aquò, seguiguèt l'itinerari pus dificil dau nòrd-oèst de la fàcia nòrd. O realizèt en tres jorns a partir d'un camp situat a {{formatnum:6500}} m.
La pus nauta montanha del mond atrai d'escalaires de totes nivèls, dels montanhòls mai experimentats als començaires obligats de pagar car un guida professional per poder capitar la pujada. La montanha, que pausa pas de dificultats tecnicas substancialas per la via normala, (d'autres uèit mila coma lo K2 o Nanga Parbat son fòrça mai malaisits), presenta totjorn de perilhs coma lo mal d'altitud, lo marrit temps e lo vent, mai que mai en dessus de 8000&nbsp;m dins çò qu'es apelat la zona de mòrt.
 
Lo mont Everest a doas vias de pujada principalas, l'aresta del sud-èst per [[Nepal]] e l'aresta de nòrd-èst per [[Tibet]], aital coma fòrça autres itineraris. Dels dos camins principals, l'aresta del sud-èst es tecnicament pus aisida e es doncas l'itinerari mai frequentat. Foguèt lo causit per [[Edmund Hillary]] e [[Tenzing Norgay]] en 1953 e lo primièr d'èsser estat reconegut entre los quinze itineraris<ref>{{en}} [http://www.everesthistory.com/routes.htm ''Ascent Routes on Everest''] - Los quinze itineraris</ref> identificats en 1996. Pasmens, la decision de prendre aquesta primièra via es deguda a de rasons politicas e non pas a de causidas tecnicas pr'amor que la frontièra chinesa èra tancada als estrangièrs dempuèi 1949. Lo 20 d'agost de 1980, [[Reinhold Messner]] ([[Itàlia]]) foguèt lo primièr d'aténher lo som solet e sens oxigèn ni autre esplech suplementari. Seguiguèt l'itinerari pus dificil del nòrd-oèst pel còl Nòrd de la facia nòrd e lo Grand Corredor. Realizèt tota la pujada sol pendent tres jorns a partir de son camp de basa a 6500&nbsp;m d’altitud.
 
=== Toponimia ===