Mont Everest : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
{{Dialècte Provençau}}
{{Infobox Montanha
| nom=Everest
Linha 23 ⟶ 24:
}}
Lo '''Mont Everest''',
La pus
L'Everest a doas vias d'ascension principalas que son l'aresta dau sud-èst per [[Nepal]] e l'aresta dau nòrd-èst per [[Tibet]]. Dei dos camins, l'aresta dau sud-èst es tecnicament la pus aisada e es donc la pus frequentada. En particular, foguèt chausida per [[Edmund Hillary]] e [[Tenzing Norgay]] en [[1953]] quand realizèron la premiera ascension de la [[montanha]]. Existís tanben d'itineraris pus tecnics. En [[1996]], un totau de 15 vias èra reconegut<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Lei quinze itineraris, [http://www.everesthistory.com/routes.htm ''Ascent Routes on Everest''].</ref>. Lo 20 d'aost de [[1980]], l'[[Itàlia|Italian]] [[Reinhold Messner]] foguèt lo premier alpinista qu'atenguèt lo som solet e sensa [[oxigèn]] suplementari. Per aquò, seguiguèt l'itinerari pus dificil dau nòrd-oèst de la fàcia nòrd. O realizèt en tres jorns a partir d'un camp situat a {{formatnum:6500}} m.
▲La pus nauta montanha del mond atrai d'escalaires de totes nivèls, dels montanhòls mai experimentats als començaires obligats de pagar car un guida professional per poder capitar la pujada. La montanha, que pausa pas de dificultats tecnicas substancialas per la via normala, (d'autres uèit mila coma lo K2 o Nanga Parbat son fòrça mai malaisits), presenta totjorn de perilhs coma lo mal d'altitud, lo marrit temps e lo vent, mai que mai en dessus de 8000 m dins çò qu'es apelat la zona de mòrt.
=== Toponimia ===
|