Chiroptera : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
 
Linha 11 :
{{Taxobox fin}}
 
L'[[òrdre (biologia)|òrdre]] dels '''quiroptèrs''' ('''''Chiroptera''''') es un òrdre de [[mamifèrs]] volants, comunament apelats '''ratapenadas''' (ambmot lasinterdialectal, principalasal varcostat dels sinonimes: viv. '''ratapenat''' m.; prov. '''ratapenata'''; niç. '''ratapinhata'''; gasc. ('''ar''')'''ratacauva''', '''soritz-cauva''', '''tinhahús'''; ''relhacauda''<ref>en [[aranés]]</ref>; lem. '''pissarata''', '''pissaròta'''). L'òrdre dels quiroptèrs es lo segond dels mamifèrs en nombre d'espècias (prèp de 950), es davançat per l'òrdre dels [[rosegaires]]. Çaquelà, sembla qu'aqueste òrdre siá lo primièr en nombre d'individús (dos tèrces dels mamifèrs vivents son de ratapenadas).
 
La caracteristica mai remarcabla de las ratapenadas es que sas patas de davant son desvolopadas coma d'[[ala]]s, çò que fa qu'es lo solet mamifèr del mond capable de volar d'un biais natural; d'autres mamifèrs, coma los [[esquiròl volant|esquiròls volants]] e qualques [[marsupial]]s pòdon [[planar]] sus de distàncias limitadas mas son pas capables d'un vòl vertadièr sostengut. Lo nom de ''Chiroptera'' se pòt traduire a partir dels mots [[Grèc (lenga)|grècs]] per "man ala", coma l'estructura de l'ala dobèrta es plan semblanta a la d'una man umana dubèrta, amb una [[Pèl|membrana]] ([[patagium]]) entre los dets que s'espandís tanben entre la man e lo còs.