Tennessee : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.8
Linha 40 :
L'airal conegut actualament coma Tennessee foguèt abitat pel primièr còp pels paleoindians fa aperaquí {{formatnum:11000}} ans. Quand los exploradors [[Espanha|espanhòls]] dirigits per [[Hernando de Soto]] visitèron la region en [[1500]], èra abitada per de tribús [[cherokee]], [[creek]] e [[chickasaw]]. A mesura que los colons europèus s'establissián dins l'airal la populacion nativa foguèt forçada de se desplaçar cap a l'oèst. En [[1838]]–[[1839]] prèp de {{formatnum:17000}} cherokees foguèron forçats de se desplaçar de l'èst de Tennessee cap al territòri indian a l'oèst d'[[Arkansas]]. Aqueste fach es conegut coma «lo camin de las lagremas» (''Trail of Tears''), que prèp de 4000 cherokees i moriguèron pendent la marcha cap a l'oèst.
 
Tennessee foguèt admés dins l'Union en [[1796]] coma lo 16en estat, e foguèt creat en se basant sus las frontièras nòrd e sud de l'estat de Carolina del Nòrd, en las estendent cap al [[Mississipí (riu)|riuflume Mississipí]], a la frontièra oèst de Tennessee. Foguèt lo darrièr estat confederat que se separèt de l'Union, causa que se faguèt lo [[8 de junh]] de [[1861]]. Après la [[Guèrra de Secession|Guèrra Civila]], Tennessee adoptèt una nòva [[constitucion]] qu'abolissiá l'[[esclavatge]] (lo [[22 de febrièr]] de [[1865]]), ratifiquèt la 14{{ena}} esmena de la constitucion dels Estats Units lo [[18 de julhet]] de [[1866]], e foguèt lo primièr estat que tornèt dins l'Union, lo [[24 de julhet]] del meteis an.
 
Tennessee foguèt l'unic estat que se separèt de l'Union e qu'aguèt pas un governador militar après la [[Guèrra Civila Americana]], gràcias en granda part a l'influéncia del president [[Andrew Johnson]], natiu de l'estat, que foguèt lo vicepresident d'[[Abraham Lincoln]] e que li succediguèt coma president après lo sieu assassinat.