Bassa Saxònia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 24 :
La [[Bassa Saxònia]] (var. '''Baisha Saxònia''') (alemand : Niedersachsen; bas alemand : Neddersassen ; frison de Saterland : Läichsaksen) es un estat (''[[Länder alemands|Land]]'') del nòrd oèst [[Alemanha]]. Es lo segond pus grand Estat en superfícia, amb 47 624 km2, e lo quatren en populacion (8 milions en 2021) entre los 16 Länder federats en Republica federala d'Alemanha. Dins las zonas ruralas, lo bas-saxon del nòrd e lo frison de Saterland son encara parlats, e mai que de mens en mens.
 
La Bassa Saxònia confronta la [[mar del Nòrd]], los Estats de [[Schleswig-Holstein]], Hambourg[[Aamborg]], Mecklenburg[[Meclemborg-VorpommernCispomerània]], Brandebourg, Saxe-Anhalt, Thuringe, Hesse e Rhénanie du Nord-Westphalie, e los [[Païses Basses]]. En mai, l'Estat de Brèma forma doas enclavas al sen de la Bassa Saxònia, una essent la vila de Brèma, l'autra son pòrt maritim, Bremerhaven. La Bassa Saxònia confronta mai de vesins que tot autre Bundesland. Las pus grandas vilas de l'Estat son la capitala de l'Estat [[Hannover]], Braunschweig (Brunswick), Lüneburg, Osnabrück, Oldenburg, Hildesheim, Wolfenbüttel, Wolfsburg e Göttingen.
 
La Bassa Saxònia es lo sol Bundesland qu'englòba a l'encòp de zonas maritimas e montanhosas. La region nòrd-oèst de l'Estat, sus la còsta de la mar del Nòrd, se sona la Frisa orientala e las set illas de la Frisa orientala son una destinacion toristica presada. A l'extrèm oèst de la Bassa Saxònia se tròba l'Emsland, una region economicament emergenta mas puslèu pauc poblada, autrecòps dominada par de paluns inaccessibles. La mitat nòrd de la Bassa Saxònia, tanben coneguda coma de plana d'Alemanha du Nord, es gaireben invariablament plana, levat los relèus leugièrs a l'entorn du geestland de Brême. Vers lo sud et le sud-oèst se tròban las parts nòrd de las nautas tèrras centralas alemandas : las nautas tèrras de la Weser e las montanhas du Harz. Entre los dos se tròban los puèges de Bassa Saxònia.