Mikhaïl Gorbachov : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 29 :
Gorbatchov nasquèt à Privolnoie, dins lo krai de Stavropol, dins una familha paisana paura d'origina russa e ucrainiana. Ayant grandi sous le règne de [[Iòssif Stàlin]], dins sa joinessa, espleitava de [[segadoira-bateira]] dins una bòria collectiva abans de rejónher lo Partit comunista, que governava alara l'Union sovietica coma Estat de partit unic segon l'interpretacion dominanta de la doctrina marxista-leninista. Estudiant a l'Universitat d'Estat de Moscòu, esposèt sa camarada Raisa Titarenko en 1953 e obtenguèt son diplòma de dreit en 1955. Installat a Stavropol, trabalhèt per l'organizacion de joinessa de Komsomol e, après la mòrt de Stalin, venguèt un fervent partisan de las reformas de destalinizacion del dirigent sovietic Nikita Khrouchtchev. Foguèt nomenat primièr secretari del partit del comitat regional de Stavropol en 1970, pòste ont supervisèt la construccion del grand canal de Stavropol. En 1978, tornèt a Moscòu per venir secretari del Comitat central del partit e, en 1979, rejonhèt son Politburo al poder. Tres ans après la mòrt del dirigent sovietic Leonid Brejnev - après los brèus mandats de Yuri Andropov e Konstantin Chernenko - en 1985, lo Politburo eligiguèt Gorbatchev al pòste de secretari general, lo cap de facto.
 
E mai que determinat a aparar l'Estat sovietic e los ideals socialists, Gorbatchev cresiá qu'una reforma importanta èra necessària, especialament après la [[Catastròfa de Chornobil]] en [[1986]]. Se retirèt de la [[Premiera Guèrra d'Afganistan|guèrra sovietoafgana]] e se lancèt des sommets amb lo president american [[Ronald Reagan]] per fin de limitar las armas nuclearas e metre fin a la [[Guèrra Freja]]. Sul plan interior, sa politica de glasnost («ouverture») a permis une libertat d'expression et de presse accrue, mentre que sa perestroïka («restructuration») cercava a decentralizar la presa de decision economica per melhorar son eficacitat. Sas mesuras de democratizacion e la formacion du Congrès élu dels deputats del pòble ont sapé l'État à parti unique. Gorbatchev a refusé d'intervenir militairement lorsque divers pays du bloc de l'Est ont abandonné la gouvernance marxiste-léniniste en 1989-1990. En interne, lo sentiment nacionalista creissent amenaçava de brisar l'Union sovietica, conduisant les extrémistes marxistes-léninistes àa lancerlançar lo còp d'Estat d'agost infructueux contre Gorbatchev en 1991. Dans le sillage du còp d'Estat, l'Union sovietica s'es dissolguda contra la volontat de Gorbatchev. Après avoiraver démissionnédemissionat de la presidéncia, lancèt la Fondacion Gorbatchev, es vengut un critic virulent dels presidents russes Boris Eltsine e [[Vladímir Pótin]] e faguèt campanha per lo movement social-democrata rus. Gorbatchev es mòrt en 2022 après un periòde de malautiá.
 
Largement considéré comme l'une de las figuras les plus importantes de la segonda mitat del sègle XXen, Gorbatchev reste un subjècte de controverse. Récipiendaire d'un large éventail de récompenses, dont lelo prèmi Nobèl de la patz, il a été félicité pour son ròtle dans la fin de la guèrra freja, l'introduction de nouvelles libertats politicas e economicas en Union sovietica e la tolerància à la fois de la chute des administrations marxistes-léninistes dans l'Est et l'Europe centrale et la réunification de l'Alemanha. À l'inverse, en Russie et dans d'autres anciens États soviétiques, il est souvent ridiculisé pour avoir accéléré la dissolution soviétique - un événement qui a affaibli l'influence mondiale de la Russie et précipité un effondrementafondrament économiqueeconomic.
[[Categoria:Laureat del Prèmi Nobel de la Patz|Gorbachov, Mikhaïl]]
[[Categoria:Politician sovietic|Gorbachov, Mikhaïl]]