Automobila : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 17 :
Durant lo sègle XIX, de progrès regulars aguèron luòc coma o mòstra lo ''London Steam Carriage'' de [[Richard Trevithick]] ([[1771]]-[[1833]]). En [[1801]], realizèt un trajècte de 10 milas dins lei carrieras de [[Londres]]. Pasmens, la talha dei motors de vapor necessari au desplaçament d'aquelei veïculs limitèt son desvolopament. Foguèt donc necessari d'esperar leis [[ans 1860]] per veire l'aparicion de veituras pron leugieras per se desplaçar a de velocitats de l'òrdre de 40 km/h. Certanei modèls foguèron comercializats e l'interès per l'automobila aumentèt a la fin dau sègle XIX.
 
Aquò favorizèt la recèrca e leis innovacions. La [[motor]]izacion foguèt ansin l'objècte de trabalhs importants amb l'adopcion dau [[motor electric]]. Pasmens, lo [[motor de combustion intèrna]], pus pichon, s'impausèt pauc a pauc. L'organizacion dei premierei [[competicion automobila|competicions automobilas]] favorizèt mai aquela evolucion. En parallèl, lei [[rota]]s foguèron modernizadas per permetre lo passatge dei veituras. Puei, a la fin deis [[ans 1910]], una revolucion majora se debanèt amb la [[Ford T]] que marquèt l'introduccion de tecnicas de produccion de massa dins l'[[industria automobila]]. Dempuei aquela data, l'organizacion generala de la construccion automobila a gardat aquelei principis amb un esfòrç important en matèria de recèrca e desvolopament e la mesa en òbra de tecnicas [[industria]]las permetent de produrre rapidament de quantitats importantas de veituras.
 
== Lo foncionament d'una automobila ==