Esclavatge : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
{{article en construccion}}
 
[[Fichièr:Fers esclave.jpg|thumb|Fèrres d'esclau.]]
 
L''''esclavatge''' (mot vengut d'esclau, del latin ''sclavus'', manlevat al grèc bizantin ''σκλάβος'' qu'a probablament son origina dins lo nom de pòble ''Slav'', çò es {{cita|eslau}}) es la condicion d'una persona que se tròba jol contraròtle o la dominacion d'una autra, contra sa volontat, obligada per la violéncia o d'autras formas de constrencha, per tal de la far trabalhar o de ne far [[comèrci]], coma se foguèsse un [[animal]].
Linha 22 ⟶ 20:
 
==== L'esclavatge dins la Grècia Antica ====
 
[[File:Black slave Louvre Br361.jpg|thumb|Estatua d'un esclau negre dins l'Egipte Ellenista dau sègle II avC.]]
 
L'esclavatge es probable present en [[Grècia]] dempuei 1200 avC. Son istòria es importanta car aguèt un ròtle sus fòrça societats ulterioras. Durant una premiera epòca, de l'invasion doriana au sègle V avC, lo nombre d'esclaus paréis feble. Coma en Egipte, leis esclaus semblan constituir un còrs especializat dins de pretzfachs sensibles coma l'entretenança dei [[vinha]]s o lo trabalh dins lei minas de [[Laurion]]. L'esclavatge per deute, la captura de presoniers de guèrra e lei tributs èran lei fònts principalas d'esclaus. Dins aquò, en [[Peloponés]], lei populacions d'Ilotas au servici dei ciutadans [[Esparta|espartencs]] avián un estatut identic a aqueu d'un esclau. Se cau egalament nòtar qu'en causa de tensions socialas importantas, l'esclavatge per deute foguèt enebit dins abòrd de ciutats-Estats. Per exemple, en [[Atenas]], foguèt lo cas au sègle VI durant lei reformas mesas en plaça per [[Solon]].
Linha 32 :
 
==== La Roma Antica ====
 
[[Fichièr:Fers esclave.jpg|thumb|Fèrres d'esclau romans.]]
 
Coma en [[Grècia]], l'esclavatge dins la Roma Antica aguèt una influéncia importanta sus l'esclavatge en [[Euròpa]] durant lei sègles seguents. Totjorn coma en [[Grècia]], lo nombre d'esclaus èra, a l'origina, fòrça feble. La màger part èran de presoniers de guèrra. Aquela origina explica l'aumentacion fòrta dau nombre d'esclaus a partir dau sègle II ([[Guèrras Punicas]], [[Guèrra dei Gàllias]]...) e lo trabalh deis esclaus venguèt un aspècte centrau de l'economia romana.
Linha 42 ⟶ 44:
 
==== L'evolucion de l'esclavatge dins l'Euròpa crestiana ====
 
[[File:S. V. Ivanov. Trade negotiations in the country of Eastern Slavs. Pictures of Russian history. (1909).jpg|thumb|Pintura de 1909 representant un mercat ais esclaus d'Euròpa Orientala a la fin de l'[[Edat Mejana]].]]
 
L'afondrament de l'[[Empèri Roman]] e la conversion de la màger part d'[[Euròpa]] au [[cristianisme]] entraïnèt pas la disparicion de l'esclavatge sus lo [[continent]]. Per exemple, durant lo [[Empèri Carolingian|periòde carolingian]], leis esclaus representavan benlèu 20% de la populacion de l'Empèri. La [[Glèisa Catolica|Glèisa]] èra un dei proprietaris d'esclaus pus importants. De mai, dins lei regions onte l'afranquiement èra recomandat, leis esclaus liberats devián demorar au servici de sei mèstres coma fòrça de trabalh. Ansin, la liberacion progressiva deis esclaus aguèt pauc d'efiechs sus lei condicions de vida realas dei populacions.
Linha 50 ⟶ 54:
 
==== L'esclavatge dins l'espaci musulman ====
 
[[File:Slaves Zadib Yemen 13th century BNF Paris.jpg|thumb|right|Representacion d'un mercat ais esclaus iemenita (sègle XIII).]]
 
Coma lo [[cristianisme]], l'[[islam]] assaièt d'introdurre quauquei limits a l'esclavatge sensa lo condamnar o l'enebir. D'efiech, l'[[Alcoran]] demanda de tractar seis esclaus amb umanitat e l'afranquiment es considerat coma una bòna accion per leis autoritats religiosas. L'enebiment de redurre un autre musulman en esclavatge èra tanben en teoria una maniera de'n limitar lo desvolopament. Pasmens, dins la realitat, aquò entraïnèt la mesa en plaça de mai d'un ret de [[comèrci]] internacionau destinat a importar d'esclaus per lei besonhs deis Estats musulmans.