Energia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 18 :
Aquela darriera disciplina foguèt un vector major d'avançada dins l'estudi de la nocion d'energia durant la segonda mitat dau sègle XIX. D'efiech, après la formalizacion de la premiera version de la [[conservacion de l'energia]] per [[William Thomson, Lord Kelvin|lord Kelvin]] ([[1824]]-[[1907]]), son aplicacion a la [[quimia]] permetèt de desvolopar d'explicacions energeticas dei procès quimics. [[Rudolf Clausius]] ([[1822]]-[[1888]]), [[Josiah Willard Gibbs]] ([[1839]]-[[1903]]) e [[Walther Nernst]] ([[1864]]-[[1941]]) foguèron leis actors principaus d'aqueu movement<ref>'''[[anglés|(en)]]''' L. P. Wheeler, ''Josiah Willard Gibbs, The History of a Great Mind'', Ox Bow Press, 1998.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diana Kormos Barkan, ''Walther Nernst and the Transition to Modern Physical Science'', Cambridge University Press, 1998.</ref>. Aquò menèt tanben a la premiera definicion de l'[[entropia]], per [[Rudolf Clausius|Clausius]], e ai descubèrtas de [[Josef Stefan]] ([[1835]]-[[1893]]) sus lo [[raionament]] deis objèctes.
 
Au començament dau sègle XX, lei trabalhs d'[[Albert Einstein]] ([[1879]]-[[1955]]) sus la [[relativitat generala|relativitat]] transformèron radicament la concepcion de l'energia. En particular, la relacion famosa ''E'' = ''mc''<small><sup>2</sup></small> establiguèt un liame novèu entre la [[massa]] e l'energia<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean Eisenstaedt, ''Einstein et la relativité générale'', CNRS Éditions, 2007.</ref>. En [[1918]], aquelei descubèrtas menèron a la formulacion dau [[teorèma de Noether]] que definís plusors relacions de conservacion. Segon aquela [[teoria]], la [[conservacion de l'energia]] es una consequéncia de l'invariància dei lèis de la [[fisica]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' G. Lofts, D. O'Keeffe et al. « 11 – Mechanical Interactions », ''Jacaranda Physics 1 (2 ed.)'', John Willey & Sons Australia Ltd., 2004, p. 286.</ref>. Uei, lei teorias fisicas dau [[modèl estandard de la fisica]] considèran donc que la [[conservacion de l'energia]] es una consequéncia [[matematicas|matematica]] dircèta de la simetria de translacion dau [[temps]] qu'es la grandor conjugada de l'energia.
 
<gallery>