Energia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 16 :
La premiera utilizacion dau tèrme energia dins son sens modèrna data probablament de [[1807]]. Foguèt l'òbra de [[Thomas Young (sabent)|Thomas Young]] ([[1773]]-[[1829]]) durant sei trabalhs sus l'estudi de la [[tension de superficia]]<ref>'''[[alemand|(de)]]''' Wilhelm Weber, « Elektrodynamische Massbestimmungen insbesondere über die Energie der Wechselwirkung », ''Abhandlungen der Mathematisch-Physischen Classe der königlich Sächsischen Gesellschaft der Wissenschaften'', S. Hirzel, 1878, p. 650.</ref>. Puei, en [[1829]], [[Gaspard-Gustave de Coriolis]] ([[1792]]-[[1843]]) prepausèt la premiera descripcion modèrna de l'[[energia cinetica]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Gaspard-Gustave de Coriolis, ''Du calcul de l'effet des machines, ou considérations sur l'emploi des moteurs et sur leur évaluation, pour servir d'introduction à l'étude spéciale des machines'', Carilian-Gœury, Libraire des corps royaux des ponts et chaussées et des mines, 1829.</ref><ref>Lo tèrme « energia cinetica » foguèt prepausat entre [[1849]] e [[1851]] per [[William Thomson, Lord Kelvin|lord Kelvin]] (Crosbie Smith e M. Norton Wise, ''Energy and Empire: A Biographical Study of Lord Kelvin'', Cambridge University Press, p. 866).</ref>. Aqueu trabalh foguèt seguit per la premiera definicion de l'[[energina potenciala]] donada per [[William Rankine]] ([[1820]]-[[1872]]) en [[1853]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Crosbie Smith, ''The Science of Energy – a Cultural History of Energy Physics in Victorian Britain'', The University of Chicago Press, 1998.</ref>. En parallèl, lo desvolopament de la termodinamica entraïnèt l'emergéncia de questions quant a la natura de la [[calor]] e, d'un biais pus generau, dei transferiments termics. Aquò durèt fins a la descubèrta d'un liame entre lo [[trabalh (fisica)|trabalh]] mecanic e la [[calor]] en [[1845]] per [[James Prescott Joule]] ([[1818]]-[[1889]]), descubèrta majora que permetèt de liar la [[mecanica (fisica)|mecanica]] e la [[termodinamica]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « On the Mechanical Equivalent of Heat », ''Notices and Abstracts of Communications to the British Association for the Advancement of Science'', vol. 15, 1845.</ref>.
 
Aquela darriera disciplina foguèt un vector major d'avançada dins l'estudi de la nocion d'energia durant la segonda mitat dau sègle XIX. D'efiech, après la formalizacion de la premiera version de la [[conservacion de l'energia]] per [[William Thomson, Lord Kelvin|lord Kelvin]] ([[1824]]-[[1907]]), son aplicacion a la [[quimia]] permetèt de desvolopar d'explicacions energeticas dei procès quimics. [[Rudolf Clausius]] ([[1822]]-[[1888]]), [[Josiah Willard Gibbs]] ([[1839]]-[[1903]]) e [[Walther Nernst]] ([[1864]]-[[1941]]) foguèron leis actors principaus d'aqueu movement<ref>'''[[anglés|(en)]]''' L. P. Wheeler, ''Josiah Willard Gibbs, The History of a Great Mind'', Ox Bow Press, 1998.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diana Kormos Barkan, ''Walther Nernst and the Transition to Modern Physical Science'', Cambridge University Press, 1998.</ref>. Aquò menèt tanben a la premiera definicion de l'[[entropia]], per [[Rudolf Clausius|Clausius]], e ai descubèrtas de [[Josef Stefan]] ([[1835]]-[[1893]]) sus lo [[raionament]] deis objèctes.
 
<gallery>
Linha 28 :
Fichièr:Lord Kelvin photograph.jpg|[[William Thomson, Lord Kelvin|William Thomson, lord Kelvin]] ([[1824]]-[[1907]])
Fichièr:Clausius.jpg|[[Rudolf Clausius]] ([[1822]]-[[1888]])
Fichièr:Jozef Stefan.jpg|[[Josef Stefan]] ([[1835]]-[[1893]])
Fichièr:Josiah Willard Gibbs -from MMS-.jpg|[[Josiah Willard Gibbs]] ([[1839]]-[[1903]])
Fichièr:Walther Nernst 1900s.jpg|[[Walther Nernst]] ([[1864]]-[[1941]])