Version del 28 març de 2022 a 14.57 Modificar Bernieyrou (discussion \| contribucions) 3 116 modifications →‎La bastison de la nòrma alibertina : Sostenuts > Sostenguts. Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil ← Cambiament precedent		Version del 28 març de 2022 a 15.19 Modificar desfar Bernieyrou (discussion \| contribucions) 3 116 modifications Presidents i secretari > president e secretari. Balisas : Editor visual cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil Diferéncia seguenta →
Linha 26 : Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de [[Prospèr Estieu]], [[Antonin Perbòsc]] e sustot de [[Pompeu Fabra]], perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la '''[[nòrma classica]]''', inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la [[Societat d'Estudis Occitans]], en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Cap al 1923, se fonda a Tolosa la [[Societat d'Estudis Occitans]] (SEO) amb [[Valèri Bernard]], [[Josèp Anglada]], coma ~~presidents~~president ie secretari general respectivament. Recebèron lo sosten de l’Escòla Occitana, dirigida alavètz pel [[Josèp Salvat]], estant sota l'influéncia de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Assagèron de donar un nòu estatut scientific a la lenga occitana, e al còp d'unificar los dialèctes en un estandard etimologic tot en seguent lo modèl de l'IEC per tal de superar atal la grafia mistralenca, basada en lo provençal e ja reformada per Perbòsc i Estieu en 1899. A partir de 1928 foguèron sostenguts per l'impressor catalan [[Josep Carbonell i Gener]] e l’[[Oficina de Relacions Meridionals]] de la [[Generalitat de Catalunya]], mercé a la quala se publiquèron la '''''[[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians\|Gramatica occitana segón los parlars lengadocians (sic)]]''''' (1935), que non poguèt paréisser sinon qu'a [[Barcelona]], que servirà de basa per depurar la rèsta dels dialèctes occitans e far una lenga literària comuna.

Loís Alibèrt : Diferéncia entre lei versions