Familha (parentèla) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Argenç (discussion | contribucions)
Argenç (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{1000 fondamentals}}
 
La '''familha''' es un ensemble de personas unidas per de liames de [[parentat]]. Dins una vision pus reducha, es un grop de personas liadas per de liames de parentat que vivon ensemble. Es alora considerada coma una unitat sociala fondamentala presenta dins totei lei [[Societat|societats]] [[Homo sapiens|umanas]]. D'efiech, permet de metre en plaça de liames de [[solidaritat]] entre sei membres ([[Grand|grands]], [[Parent|parents]], [[Enfant|enfants]], [[Cosin|cosins]]...) destinats a assegurar lor proteccion e lor desvolopament [[Santat|fisic]], [[Morala|morau]] e [[Afeccion|afectiu]]. En foncion dei luòcs e deis epòcas, existís mai d'un modèl familhau coma la [[familha indivisa]], la [[familha soca]] e la [[familha conjugala]]. Leis autrei sistèmas son generalament de combinasons ò de variacions d'aquelei tres tipes fondamentaus. La natura [[Matrilinearitat|matrilineara]], [[Patrilinearitat|patrilineara]] ò [[Multilinearitat|multilineara]] de la familha es tanben una dimension importanta.
 
== Lei sistèmas de parentat ==
Linha 25 :
=== Lei sistèmas matrilinear, patrilinear e multilinear ===
 
La natura [[Matrilinearitat|matrilineara]] ò [[Patrilinearitat|patrilineara]] dau sistèma familhau s'obsèrva en estudiant l'organizacion dau [[linhatge]] sus plusors [[Generacion|generacions]]. Dins lo sistèma matrilineara, la [[filha]] demòra dins son [[Ostal|ostau]]. Aquò li permet de gardar son [[clan]] e son nom e de transmetre son [[Patronim|nom]], son clan e sei bens a seis enfants. Generalament, un de sei fraires es considerat coma lo [[paire]] de seis enfants. Regardant lo genitor, dos cas principaus existisson. Dins lo pus simple, quita l'ostau de la [[maire]], sovent avans la [[naissença]]. Dins lo segond, dich « matrilocau », lo genitor rèsta dins l'[[Ostal|ostau]] de la maire dins una situacion d'[[estrangier]] ò de [[prince-consòrt]]. Existís un tresen cas qu'es dich « patrilocau » : la maire va viure dins l'ostau dau paire. Pasmens, en causa dei complicacions regardant la succession, aquò es fòrça rar.
 
Lo sistèma patrilinear es similar amb d'adaptacions liadas au [[sèxe]] dei dos membres dau pareu. Es lo paire que transmet son nom, son clan e sei bens a seis enfants. Dins lei sistèmas multilinears, totei lei brancas de la familha son consideradas coma egalas. Ansin, en [[Occitània]], totei mei grands son mei grands e reçauprai sei bens d'una meteissa maniera. Pasmens, si fau nòtar qu'en [[Occitània]], la transmission dau [[Nom d’ostal|nom d'ostau]] a luòc de paire en fiu. Lo sistèma familhau occitan es donc dich [[Multilinearitat|multilinear]] de preferéncia patrilineara<ref>Lei tèrmes « [[matriarcat]] » e « [[patriarcat]] », sovent utilizats per definir lei sistèmas familhaus, designan en realitat lei mecanismes de partiment dau poder au sen de la familha.</ref>.
 
=== Lei drechs e deures au sen de la familha ===