Edat Modèrna : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon provençau-->
{{Navigacion periòdes istorics|periòdeab=[[Preïstòria]]|periòde=[[Protoistòria]]|periòdeap=[[Istòria]]
|speriòdeab=[[Paleolitic]] [[Mesolitic]] [[Neolitic]]|speriòde=[[Edat del Coire]] [[Edat del Bronze]] [[Edat del Fèrre]]|speriòdeap=[[Antiquitat]] [[Edat Mejana]] Edat modèrna}}
 
L''''Edat Modèrna''' es una dei grandas sosdivisions cronologicas de l'[[istòria]]; es un tèrme utilizat per leis istorians per se referir au periòde de Euròpa Occidentala e sas colònias situat entre l'[[Edat Mejana]] e l'[[Edat Contemporanèa]]. Se considèra tradicionalament que comença amb la casuda de l'Empèri Roman d'Occident ([[1453]]) o la descubèrta d'[[America]] ([[1492]]) e qu'acaba en [[1789]] amb lo començament de la [[Revolucion Francesa]].
Era '''Edat modèrna''' ei ua deras granes sosdivisions cronologiques de l'[[istòria]]; ei un tèrme utilizat pes istorians entà referir-se ath periòde dera Euròpa Occidentau e es sues colònies qu'abaste es sègles dempús era Edat mieja e abantes dera Edat contemporanèa. Tradicionaument se considère que va des dera queiguda der Empèri roman d'Autan (1453) o era Descubèrta d'America (1492) e que s'acaba en 1789 (lo començament de la [[revolucion francesa]]). Aguest periòde se caracterizèc per increment d'importància dera sciéncia, peth rapid progrès tecnologic e peth desvolopament embrionari dera politica civila e dera economia capitalista (que, mès, arribarien ara maturitat pendent era edat contemporanèa). Era transicion dera Edat mieja ara Edat modèrna non siguec brusca; es principaus fenomens associadi damb era modernitat (capitalisme, umanisme, nacions-estadi e d'auti) ja s'auien gestat des des decades anteriores, encara que de eth sègle XV ath XVI era rapidesa des cambis e era consolidacion d'aguest fenomens sigueren considerades er inici d'ua naua etapa. Auti istorians, mès, considèren qu'eth Renaishement ei era consolidacion o climax de tot çò que se viege en tot gestar dera Baisha Edat mieja. Eth procès de transformacion comencèc damb eth pas d'un economia agrària e rurau, en base a un sistèma politic feudau, a ua economia comerciau, mercantila e urbana, en base a un sistèma politic organizat en estadi-nacions. Aguesta revolucion començarie des deth sègle XII damb era consolidacion de quauques nacions-estadi e era conquista o union d'autes. Er actor sociau deth cambi serie era borgesia, era quau promoiguec era umanisme, es arts e es innovacions tecnologiques e scientifiques. Politicament ei ua epòca de clara predominança dera monarquia, damb es embrions des païsi actuaus. Destaque ath delà era expansion territoriau o colonialisme. I a un resorgiment des ciutats, gràcies ath comèrç e ara melhora des comunicacions. Era borgesia s'impause progressivament coma classa en tot dominar, donques qu'aumente eth pes des sòs per sus des tèrres. Se produsic ua creishuda demografica considerabla, estacada ara descenuda dera mortalitat pes auanci scientifics. Era sciéncia, en efècte, creish en prestigi e qualitat gràcies ara predominança dera rason, sustot en periòde nomentat Illustracion. En art, laguens d'aguesta edat s'acostumen a includir tres estils basics: era Renaishença, eth Barròc e eth Neoclassicisme. Pendent era edat modèrna amendric pòga pòc eth poder dera religion. Seguissen, mès, es lutes enter Cristianisme e Islam, somades a ua division enter es cristians damb eth movement nomentat protestantisme.
 
Aquel periòde se caracterizèt per l'increment d'importància de la sciéncia, per lo rapid progrès tecnologic e per lo desvolopament embrionari de la politica civila e de l'economia capitalista. La transicion de l'[[Edat Mejana]] a l'[[Edat Modèrna]] foguèt pas brusca; lei principals fenomens ligats amb la modernitat (capitalisme, umanisme, nacions-estat e d'autrei) s'èran ja gestats dempuèi annadas anterioras, encara que del sègle XV al XVI la rapidesa dei cambiaments e la consolidacion d'aquestes fenomens foguèron consideradas coma lo començament d'una epòca novèla. Lo procèssus de transformacion comencèt amb lo pas d'un economia agrària e rurala, basada sus un sistèma politic feudal, a una economia [[comerci]]ala, mercantila e urbana, basada sus un sistèma politic organizat dins d'nacions-Estat. Aquela revolucion començèt al sègle XII amb la consolidacion de mai d'una nacion-Estat e amb la conquista o la union d'autras. L'actor social dau cambiament foguèt la [[borgesia]], que favorissiá l'umanisme, leis arts e leis innovacions tecnologicas e scientificas. Es politicament una epòca de predominança clara de la monarquia, amb d'embrions dels países actuals. Se produtz una expansion territoriala o colonialisme. I a un resorgiment dei ciutats, mercés au [[comèrci]] e al melhorament dei comunicacions. La borgesia s'impausa progressivament coma classa dominanta. Se produsiguèt una creissença demografica considerabla, ligada a la descreissença de la mortalitat, mercés au progrès scientific. La sciéncia, en fach, creis en prestigi e qualitat mercés a la predominança de la rason, subretot dins lo periòde apelat Illustracion. I a tres estils artistics basics: la [[Renaissença]], lo [[Barròc]] e lo [[Neoclassicisme]]. Pendent l'[[Edat Modèrna]] lo poder de la religion descréis. Lei luchas religiosas continuan, e se produtz la reforma del protestantisme.
Articles d'eveniments dera edat modèrna
* Èra dera exploracion
* Colonizacion europèa d'America
* [[Renaishença]]
* Reforme protestanta
* Illustracion
 
[[Categoria:Istòria]]