Sègle V abC : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 60 :
'''434-431''' : revòuta de plusors ciutats de la [[Liga de Delos]] e tensions vivas entre [[Atenas]] e [[Corint]] que se combateguèron a prepaus dau contraròtle de [[Còrcira]] (una colonia de [[Corint]] en revòuta còntra sa [[metropòli]]) e de [[Potidèa]]. Menaçada, Corint demandèt l'ajuda d'[[Esparta]] entraïnant l'intrada en guèrra de la [[Liga de Peloponès]] còntra la [[Liga de Delos]] ([[guèrra de Peloponès]]).
<br/>
'''431-421''' : premiera partida de la [[Guèrra de Peloponès]]. [[Atenas]], decimada per una epidemia de « pèsta » (probablament lo [[tifús-429|429 avC]]) que tuèt [[Pericles]], se retirèt en [[Atica]] ont èra protegida per sei [[fortificacion]]s. [[Esparta]] foguèt donc obligada d'atacar lei linhas d'avitalhament de la vila en [[Mar Egèa]]. Pasmens, avián ges d'aliat e deguèron donc trobar de [[naviri]]s. Lei combats aguèron donc luòc principalament sus de frònts periferics. Leis Atenencs ganhèron la [[batalha d'Esfacteria]] ([[-425|425 avC]]) e leis Espartencs aquela d'[[Batalha d'Amfipólis|Amfipólis]] en [[-423|423 avC]]. En [[-421|421 avC]], lei doas ciutats signèron donc una patz de compromés mau segura (→ [[-418|418 avC]]).
<br/>
'''429-426''' : premiera [[pandemia]] [[istòria|istoricament]] atestada. Probablament entraïnada per lo [[tifús]], apareguèt en [[Etiopia]] avans de se difusar en [[Egipte]], en [[Cirenaïca]], en [[Grècia]] e en [[Iran|Pèrsia]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jean-Noël Biraben, « Les maladies en Europe : équilibres et ruptures de la pathocénose », dins Mirko D. Grmek (dir.) e Bernardino Fantini, ''Histoire de la pensée médicale en Occident, vol. 1 : Antiquité et Moyen-Age'', Éditions du Seuil, 1995, pp. 295-296.</ref>.
<br/>
'''418''' : [[batalha de Mantinèa|victòria]] [[esparta|espartenca]] de Mantinèa còntra [[Argos]]. D'efiech, sostenguda per [[Atenas]], la ciutat aviá assaiat d'estendre son influéncia en [[Peloponès]] au detriment deis aliats d'[[Esparta]].