Vida : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 26 :
L'estructura de basa de la vida es la [[cellula (biologia)|cellula]]. D'efiech, cada entitat viventa coneguda a l'ora d'ara es compausada d'au mens una [[cellula (biologia)|cellula]], es a dire un element [[quimia organica|organic]] delimitat per una membrana destinada a protegir lo [[metabolisme]] e, generalament, lo materiau [[genetica|genetic]]<ref>Dins certaneis [[organisme]]s pluricellulars, pòu existir de [[cellula (biologia)|cellulas]] desprovesidas de [[gèn|materiau genetic]]. Per exemple, es lo cas dei [[globul roge|globuls roges]] dau [[sang]].</ref>. Lei [[Membrana plasmica|membranas cellularas]] son constituidas de [[molecula]]s complèxas, generalament d'[[idrat de carbòni|idrats de carbòni]], de [[lipid]]s, d'[[acid aminat|acids aminats]] e d'[[acid nucleïc|acids nucleïcs]]. Pasmens, lo [[carbòni]] es la basa de totei lei compausants principaus dei membranas. Per aquela rason, la vida [[Tèrra|terrèstra]] es de còps dicha « carbocentrica ». En teoria, d'autreis [[element quimic|elements quimics]] podrián servir de basa a de formas de vida diferentas, especialament lo [[silici]] qu'a de proprietats [[quimia|quimicas]] similaras a aquelei dau [[carbòni]].
 
Au sen de la vida [[Tèrra|terrèstra]], se fau tanben nòtar de caracteristicas pròprias ai [[molecula]]s [[carbòni|carbonadas]] [[Quiralitat|quiralas]]. Per exemple, la màger part deis [[acid aminat|acids aminats]] presentas dins leis [[organisme]]s vivents son de [[levogir (quimia)|formas L]]. Lei [[dextrogir (quimia)|formas D]] son fòrça raras e son observadas dins quauquei [[bactèri]]s exotics. Un autre exemple d'aqueu tipe regarda leis [[osid]]s que son quasi unicament de [[dextrogir (quimia)|formas D]].
 
==== Lei formas pròchas dau vivent ====