Institut d'Estudis Occitans : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
LG4032 (discussion | contribucions)
Mesa a jorn. I a referéncias a sectors qui son acabats despuèi d'annadas. La presentacion es mai complèta, sens tròp de volontat de far la reclama. Cal verificar lo lengadocian.
Bernieyrou (discussion | contribucions)
m "Ont" puslèu que "on" qu'es catalan.
Balisas : Editor visual cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 67 :
L'IEO patiguèt qualques crisis long de son istòria. La pus aguda se passèt a la fin dels ans 1970 e a l'inici dels ans 1980, quand s'afrontèron doas tendéncias: una qualificada de "populista", menada per [[Ives Roqueta]] e qu'aviá accedit al poder, e una qualificada d'"universitària" menada per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendéncia "universitària", amb Robèrt Lafont en tèsta, foguèt obligada de quitar l'IEO. Aquò faguèt desaparéisser gaireben completament las activitats de recèrca scientifica a l'IEO, que migrèron cap a d'organismes distints coma las universitats e l'[[Associacion Internacionala d'Estudis Occitans]] e, especialament en [[lingüistica]], cap al [[Gidilòc]] e al [[Conselh de la Lenga Occitana]]. Totun, l'IEO a conservat fins a uèi un ròtle essencial dins lo domeni de l'animacion culturala e dins l'aculhença d'un grand nombre dels militants de la cultura occitana.
 
L'IEO participèt a la creacion del [[Congrès permanent de la lenga occitana|Congrès Permanent de la Lenga Occitana]] e militèt per la creacion de l'Ofici Public per la Lenga Occitana. Milita per l'apropriacion e l'usatge generalizats de Lenga occitana (per designar lo nom de la lenga, qual que siague lo dialècte) e d'Occitània (per designar lo territòri en França, Espanha e Italia onont se parla la lenga occitana).
 
En 2015, l'IEO mandèt a l'ensemble dels conselhèrs regionals de las regions Aquitània, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Peitau-Charanta, Auvèrnhe, Ròse-Aups, Provença Aups Còsta d'Azur, Lemosin per presentar l'Occitània culturala e criticar la volontat de las regions Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus de s'apropriar lo nom Occitània.