Cuneïfòrme : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 3 :
Las condicions d'elaboracion d'aquesta forma d'escritura, qu'es la pus vièlha coneguda amb los [[ieroglifs egipcians]], son encara escuras. Dispausa de traits caracteristics que sempre gardèt long de son istòria. Lo sistèma cuneïfòrme es constituït de plusors centenas de signes que pòdon prene mantunas valors. Son en general de signes [[Fonetica|fonetics]] ([[fonograma]]s), transcrivent unicament un son, pus precisament una [[sillaba]]. Mas una autra categoria importanta de signes son los [[logograma]]s sovent designats comme d'[[ideogram]]s, que representon abans tot una causa et ne renvoient que secondairement à un son. D'autres tipes de signes complementaris existisson (signes numerics, complements fonetics e determinatius).
 
A partir de son fogal sud-mesopotamian ont viviá lo pòble que n'es probablament lo creator, los [[Sumèr|sumerians]], lo sistèma d'escritura cuneïfòrme foguèt adaptat dins d'autras lengas, a començar per l'[[akkadian]] parlat en [[Mesopotamia]], puèi de lengas d'autres pòbles de l'Orient pròche ancian ([[elamite]], [[hittite (lenga)|hittite]], [[Hourrites|hourrite]] entre autres), ete il est le système dominant dans ces régionsregions pendantpendent touttot lelo sègle {{-mi-|II|e}} La grafia cuneïfòrma es de còps adaptada a de sistèmas d'escritura obéissant à des principes différents de l'original : l'[[alfabet]] dins lo [[Levant (Proche-Orient)|Levant]] de la segonda mitat del {{-mi-|II|e}}, e un [[sillabari]] dans la Perse de la segonda mitat du {{-mi-|I|er}} L'escritura cuneïfòrme declinèt puèi, abans de se replegar sus son fogal de Mesopotamia meridionala ont desapareguèt al començament de l'èra crestiana.
 
Lo cuneïfòrme foguèt un element determinant de las culturas de l'Orient pròche ancian que desvolopèron un rapòrt a l'escrit e de literaturas a partir d'aquel sistèma. Sa redescobèrta a l'[[epòca modèrna]], son deschiframent al sègle XIX e la traduccion dels tèxtes qu'il notait ont donné naissance a las disciplinas especializadas dins l'estudi de las civilizacions du Proche-Orient ancian, en commençar per l'[[assiriologia]], et ainsi permis de metre en lumière los accomplissements d'aquelas civilizacions jusqu'alors oubliées. L'estudi dels tipes de tèxtes et des pratiques d'écriture metèt tanben en evidéncia l'existéncia d'una "cultura cuneïfòrme" comuna als pòbles que faguèron servir aquesta escritura, fortament marcada par l'emprenta mesopotamiana.