Metallurgia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 29 :
L'[[industria]]lizacion de la metallurgia comencèt au sègle XVIII en [[Anglatèrra]] avans de se difusar dins lei [[país]] vesins e de venir una activitat fondamentala de l'[[economia]] modèrna. Sa premiera etapa foguèt la construccion per [[Abraham Darby]] ([[1711]]-[[1763]]) dau premier [[aut-fornèu]] foncionament amb de [[còc]]. Aquò permetèt d'aumentar fòrça lo rendiment de l'installacion. Puei, en [[1784]], [[Henry Cort]] ([[1740]]-[[1800]]) depausèt lo premier [[brevet]] depintant un procès de ''[[puddlage]]'', es a dire un metòde permetent de demenir la quantitat de [[carbòni]] contenguda dins la [[fonda bruta]]. Conjugat amb la descubèrta de la [[maquina de vapor]], aquò foguèt un dei factors a l'origina de la [[Revolucion Industriala]]. Durant aqueu periòde, la [[siderurgia]] conoguèt de progrès majors amb l'invecion de procès novèu d'elaboracion de la [[fonda bruta|fonda]] e de l'[[acièr|acier]].
 
Pasmens, una autra caracteristica d'aquela epòca foguèt l'aparicion de la metallurgia d'autrei [[metal|metaus]]. D'efiech, durant lo sègle XIX, de còps dich « Sègle de la Quimia », lei [[quimia|quimistas]] multipliquèron lei descubèrtas d'[[element quimic|elements]] e lo nombre de [[metau|metaus]] coneguts aumentèt fòrça. En parallèl, leis aplicacions dei metaus conoguèron tanben una diversificacion considerabla amb l'aparicion dei [[motor de combustion|motors de combustion]], de l'[[electricitat]] e, au sègle XX, de l'[[electronica]]. Foguèt donc necessari d'estudiar lei tecnicas d'extraccion e de purificacion de [[metau]]s de plusors [[metau]]s novèus coma l'[[alumini]]. D'[[aliatge]]s novèus foguèron tanben concebuts.
 
=== La metallurgia recenta ===