Radi : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
 
Linha 24 :
{{Elementbox_footer | color1=#cccc99 | color2=black }}
 
Es d'aspècte perfèitament blanc mas negresís al expausar a l'aire libre. Lo radi es un [[metal alcalinoterrós]] que se pòt trobar en fòrça flaca quantitat dins las minièras d'[[urani]]. Es fòrça radioactiu, la semivida[[mièja vida]] de son isotòp pus estable ({{p|226}}Ra) essent de 1602 ans. Balha lo [[radon]] coma produit de desintegracion.
 
== Caracteristicas ==
Lo radi es lo pus dens dels metals alcalinoterrós, es intensitament [[radioactivitat|radioactiu]] e sembla quimicament al [[bari]]. Se tròba en flaca quantitat, jos forma combinada, dins la [[pechblende]], una minièra d'urani, atal coma dins d'autre minrals d'urani. Las preparacions de radi an la proprietat de demorar a una temperatura pus elevadaenauçada qu'aquela del mitan ambient. Lor rai radioactiu es de tres tipes : [[Radioactivitat α|alfa]], [[Radioactivitat β|beta]] et [[Radioactivitat γ|gama]]. Lo radi pòt atal produire de neutrons quand es mesclat amb de [[berilli]].
 
Quand es recentament preparat, lo radi pur es d'una color blanca brilhanta, mas negresís quand s'expausa a l'aire (probablament per formacion de [[nitriti]]). Lo radi es [[luminescéncia|luminescent]] (Emet una flaca color blava), se descompausa dins l'aiga per formacion d'idroxidi de radi, e es un pauc pus volatil que lo bari.