Guèrra de las Doas Ròsas : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 48 :
 
==== La premiera batalha de Sant Albans ====
 
Menaçat per lo renfòrçament dei faccions opausadas a l'Ostau d'York, [[Ricard Plantagenet]] decidèt de sasir la persona dau rèi per mantenir son poder « au nom dau rèi ». Per aquò, deviá atacar avans la fin oficiala de sa [[regéncia]]. L'operacion aguèt luòc lo 22 de mai de [[1455]] a la [[premiera batalha de Sant Albans]]. Foguèt un succès que li permtèt tanben de tuar d'aliats de la rèina. De mai, la batalha entraïnèt una crisi novèla per la santat dau rèi, çò que legitimèt la perseguida de la [[regéncia]].
 
Pasmens, en causa de la santat febla d'[[Enric VI d'Anglatèrra|Enric VI]], l'enjòc principau dau conflicte venguèt pauc a pauc la succession dau rèi. Lo prince [[Edoard de Westminster]], fiu d'[[Enric VI d'Anglatèrra|Enric VI]] e de [[Margarita d'Anjau (1430-1482)|Margarita d'Anjau]], èra l'eiretier legitim. Dins aquò, èra un enfant de 2 ans. L'autre candidat possible per lo tròne èra [[Ricard Plantagenet]] eu meteis. Ansin, de tensions vivas se mantenguèron entre lei dos camps mentre que lo [[Ricard Plantagenet|duc d'York]] reprenguèt sa politica favorabla a seis amics.
 
==== La generalizacion dau conflicte ====