Albi : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 486 :
Lo Palais e los jardins de la Berbiá forman amb la catedrala l'ensemble de la [[Ciutat episcopala d'Albi|ciutat episcopala]] bastit aprèp la [[Crosada dels Albigeses]]. Aquel bastit aparèt los avesques d'Albi dels catars e dels borgeses d'Albi. Permetèt tanben de s'aparar d'eventualas atacas exterioras e d'afortir la preséncia de l'[[Inquisicion]]<ref name="bernard de castanet">''Albi, Cordes-sur-Ciel, le pays des bastides et des acropoles'', p.10</ref>. Al sègle XIII, l'evesque [[Bernard de Castanet]] es lo personatge decisiu dins la construccion d'aquel ensemble. Faguèt bastir lo [[donjon]] naut de cinquanta mètres, las quatre torres e las muralhas. Enrodèt lo palais de cortinas e de barris exteriors fins a Tarn<ref name="bernard de castanet" />. Es l'origina del [[castèl fòrt]] que se transformèt pauc a pauc en demorança. En [[1905]], lo palais venguèt lo domeni del departament e lo cònsol Andrieu i installèt lo musèu d'Albi; puèi aprèp sa mòrt lo musèu de Tolosa-Lautrèc i foguèt installat<ref>''Ibid.'', p.32</ref>.
 
[[Fichièr:(Albi) clocherBell stetower cecileof the Ste Cécile Cathedral - West exposure.JPGjpg|thumb|left|upright|Cloquièr de la catedrala de Santa Ceselha d'Albi]]
[[Fichièr:Albi ste cecile baldaquin.JPG|thumb|upright|Lo pòrge en forma de baldaquin de la catedrala de Santa Ceselha]]
La Catedrala de Santa Ceselha d'Albi foguèt bastida entre los sègles XIII e XVI pels evesques d'Albi, senhors d'Albi aprèp la [[Crosada dels Albigeses]]<ref>''Ibid.'', p.4</ref>. Es un cap d'òbra del gotic occitan mercé a son arquitectura unica de [[brica (material)|brica]] e sa decoracion interiora constituida del pus grand ensemble de pinturas italianas de França tota<ref>''Ibid.'', p.5</ref>. La catedrala a de dimensions importantas: 114&nbsp;m de long, 35&nbsp;m de larg e 40&nbsp;m de naut. Las torres del cloquièr an 78&nbsp;m de naut. La dintrada se fa pels costat dins la nau ela meteissa e non pas pel portal jol cloquièr pr'amor de la manca de plaça. La catedrala foguèt restaurada al sègle XIX per l'arquitècte [[César Daly]] qu'enaucèt los murs e los contrafòrts de sèt mètres<ref>''Ibid.'', p.11</ref>. D'autras modificacions datan del sègle amb la pòrta Domergue de Florença e lo baldaquin del sègle XVI. En [[1948]], la catedrala es elevada al reng de Basilica. La plaça a l'entorn del meteis nom foguèt en [[2005]].