Donasanés : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Balisa : Liens d’homonymie
Linha 3 :
Lo parlar de l'airal nos es conegut gràcias a l'òbra de l'escrivan [[Jules Palmade|Juli Palmada]] e [[Louis Lambert|Loís Lambert]], e mai recentament mercés a la reculhida dels contes narrats per [[Pierre Pous|Pèire Ponç]], originari del país de [[Redoma]].
 
=== Caracteristicas ===
 
== Fonetica ==
*L'article masculin i es ''el'' (prononciat [al]) e darrièr una vocala ven " 'l ". Ex: ''Pòrta-me'l, al pan'' per ''Pòrta-me-lo, lo pan'''. Al plural es ''als'' (prononciat [as]) (''els'' [es] en [[país de Saut]]).
 
*L'article plural masculin ''li'' es emplegat coma demostratiu ''Li que venon'' ('Los que venon'). Aqueste fenomen se tròba tanben coma pronom d'OD.
 
*A final atòn se manten com a ''a'', mentre que -''as'' passa a [es]. Ex: ''una ròda'' [üna rròda], ''doas ròdas'' [dues rròdes].
Linha 26 ⟶ 24:
 
*L'anciana reduccion en 'u' s'es conservada en qualques mots. Ex. pug (puèg), truja (truèja).
 
== Morfologia =
 
*L'article masculin i es ''el'' (prononciat [al]) e darrièr una vocala ven " 'l ". Ex: ''Pòrta-me'l, al pan'' per ''Pòrta-me-lo, lo pan'''. Al plural es ''als'' (prononciat [as]) (''els'' [es] en [[país de Saut]]).
 
*L'article plural masculin ''li'' es emplegat coma demostratiu ''Li que venon'' ('Los que venon'). Aqueste fenomen se tròba tanben coma pronom d'OD.
 
*Lo possessiu es ''la miva'', ''la tiva'', ''la siva''; ''las mivas'', ''las tivas'', ''las sivas'' (com dins lo sabartés, lo país de Saut e Fenolhedés mas ''la miuna'', ''la tiuna'', ''la siuna'' en perapertusès).
 
*Lo preterit perfach, coma en foissenc es en -g- : ''parlègui'', ''parlègues'', ''parlèc'', etc.