Nívol d'Oort : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Magioladitis (discussion | contribucions)
m Removed deleted template / all info is now in Wikidata, removed: {{Ligam AdQ|en}} using AWB (10903)
Orchendor (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 :
{{Dialècte Provençau}}
{{Infobox
 
|tematica=
|carta=
}}
<!--Article redigit en lengadocian-->
[[Fichièr:Kuiper belt - Oort cloud-fr.svg|thumb|upright=1.3|Vista artistica de la cencha de Kuiper e de la nívol d'Oort.]]
La '''nívol d'Oort''' es, en [[astronomia]], un grand ensems esferic ipotetic situat aperaquí {{formatnum:50000}}&nbsp;UA del [[Solelh]], encara fòrça mai luènh de l'orbita de las [[planeta]]s e de la [[cencha de Kuiper]]. Lo limit extèrne de la nívol d'Oort, que formariá la termièra del [[Sistèma Solar]], se situariá a mai d'un milièr de còps la distància separant lo Solelh e [[Pluton (planeta nana)|Pluton]], siá aperaquí un an-lutz e lo quart de la distància a [[Proxima Centauri]], l'[[estela]] pus pròcha del Solelh.
 
Lo '''Nívol de Oort''' (ò '''nívol d'Öpik-Oort''' ò '''nívol d'Oort''') es un ensemble [[esfèra|esferic]] [[ipotèsia|ipotetic]] d'objèctes astronomics que seriá situat entre {{formatnum:100}} e {{formatnum:150000}} [[unitat astronomica|unitats astronomicas]] dau [[Soleu]]. Son limit pus extèrne seriá lo limit dau [[Sistèma Solar]]. En 2020, l'existéncia d'aquela estructura es pas encara demostrada. Pasmens, lo nívol de Oort es integrat dins la màger part dei modèls dau [[Sistèma Solar]]. Format de miliards de còrs rocassós e glaçats, es considerat coma la fònt dei [[cometa]]s de periòde lòng.
Encara que cap d'observacion dirècta siá pas estada facha d'aquesta nívol, los astronòms, en se basar sus las analisis d'orbitas de las [[cometa]]s, creson generalament qu'es l'origina de la majoritat de las cometas.
 
== Istòria ==
 
[[File:JanOort3.png|thumb|right|Retrach de [[Jan Oort]].]]
 
La premiera evocacion de l'existéncia d'una sèrva de [[cometa]]s es atribuïda a l'[[astronomia|astronòm]] [[Anglatèrra|anglés]] [[Edmond Halley]] (1656-1742) dins son trabalh de 1705 sus la [[Cometa de Halley|cometa que pòrta son nom]]<ref>''« Avèm certanei rasons de pensar qu'existigue un nombre ben superior de cometas que, en causa de son alunchament a respècte dau Soleu, de lor escuritat e de lor abséncia de coa, pòdon escapar a nòstra observacion »''.</ref>. L'idèa foguèt represa en 1932 per l'astronòm [[Estònia|estonian]] [[Ernst Öpik]] (1893-1985) qu'emetèt una ipotèsi similara. Segon eu, l'origina dei cometas se situariá dins un nívol orbitant au limit extèrne dau [[Sistèma Solar]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. J. Öpik, « Note on Stellar Perturbations of Nearby Parabolic Orbits », ''Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences'', vol. 67,‎ 1932, pp. 169-182.</ref>. Pasmens, aquelei conjecturas aguèron pas d'impacte importanta sus la comunautat scientifica.
 
En 1950, un autre astronòm, lo [[Païses Basses|Neerlandés]] [[Jan Oort]] (1900-1992), poguèt donc tornar prepausar l'idèa per explicar una contradiccion aparenta : lei [[cometa]]s son destruchas après quauquei passatges a l'entorn dau [[Soleu]]. Òr, se totei lei cometas avián existit dempuei la formacion dau [[Sistèma Solar]], l'observacion d'una cometa seriá normalament venguda una causa impossibla<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jan H. Oort, « The structure of the cloud of comets surrounding the Solar System and a hypothesis concerning its origin », ''Bulletin of the Astronomical Institutes of the Netherlands'', vol. 11,‎ 1950, pp. 91-110</ref>. Per sostenir son ipotèsi, Oort seleccionèt 46 cometas observadas entre 1850 e 1952. La distribucion de l'invèrs dei [[semiaxe major|semiaxes majors]] de seis [[orbita]]s li permetèt de mòstrar l'existéncia possibla d'una sèrva situada entre {{formatnum:40000}} e {{formatnum:150000}} [[unitat astronomica|ua]] (siá entre 0,6 e 2,4 [[annada lutz|ans lutz]]). Segon eu, es compausat de miliards d'objèctes orbitant dins una zòna au limit de l'influéncia [[gravitat|gravitacionala]] dau [[Soleu]]. De perturbacions exterioras, entraïnadas per lo passatge d'una [[estela]] a proximitat, podrián donc trebolar l'orbita d'aqueleis objèctes. Una partida seriá expulsada vèrs l'exterior e una partida vèrs l'interior, çò que mena a la formacion d'una cometa novèla.
 
Lo trabalh d'Oort recebèt un certan succès e la sèrva de cometas depintada dins sa publicacion es dicha « nívol d'Oort » ò « nívol d'Öpik-Oort » Es integrat dins la màger part dei descripcions dau [[Sistèma Solar]]. Pasmens, en 2020, son existéncia es encara ipotetica. Lei possibilitats de la demostrar son limitadas car l'observacion dirècta d'objèctes astronomics sorns e pichons a una tala distància es fòrça complèxa.
 
[[Categoria:Sistèma Solar]]